1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Realment, Déu és bo amb Israel
1 Salm. Del recull d'Assaf.Realment, Déu és bo amb Israel,
és bo amb els qui són sincers de cor!
2 Perň jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
3 d'enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.
4 Sense neguits arriben a la mort,
van tips, són corpulents;
5 no passen penes com els altres,
no sofreixen com tothom.
6 L'orgull els fa de collaret,
la violčncia, de vestit;
7 les ambicions del seu cor traspuen
pels seus ulls, que els surten de la cara.
8 Escarneixen i parlen de fer mal;
es posen altius i amenacen amb la força,
9 desafien el cel com si res
i xerren de tot a la terra.
10 Per aixň, Déu condueix cap a ells el seu poble,
que beu amb delit aquelles aigües i diu:
11 «Com pot ser que Déu no ho sŕpiga,
que l'Altíssim no ho entengui?
12 Mireu com aquests injustos
acumulen tranquils les riqueses!
13 Quč en traiem, de guardar pur el cor
i de rentar-nos les mans
en senyal d'estar nets de culpa,
14 si a cada instant hem de sofrir,
si ens hem de veure castigats tot el dia?»
15 Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.
16 M'esforçava per entendre-ho,
m'hi esforçava inútilment,
17 fins que, entrant al santuari de Déu,
he comprčs el destí dels injustos.
18 Realment, els has posat en un camí relliscós,
que els precipita a la ruďna.
19 Com han quedat de sobte desolats,
consumits en un moment; no en queda rastre!
20 De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.
21 Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia irritat dintre meu,
22 jo era incapaç d'entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bčsties.
23 Perň jo no em separo mai de tu:
tu em dónes la mŕ,
24 em guies amb el teu consell,
i després em prendrŕs a la glňria.
25 Qui trobo al cel fora de tu?
Si et tinc a tu, res no desitjo a la terra.
26 El meu cos i el meu cor es desfaran,
perň Déu, la roca del meu cor,
serŕ sempre la meva possessió.
27 Els qui de tu s'allunyen es perden,
fas desaparčixer els qui et són infidels.
28 Perň, per a mi, és bo d'estar prop de Déu,
de cercar en el Senyor, Déu sobirŕ, el meu refugi
i de contar totes les seves gestes.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)