1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
No em rebutgis al temps de la vellesa
1 En tu, Senyor, m'emparo;que no en tingui un desengany.
2 Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm,
3 sigues el meu castell inexpugnable
on sempre pugui acollir-me.
Has decidit de salvar-me;
per a mi ets penyal i plaça forta.
4 Déu meu, treu-me de les mans de l'injust,
de les grapes malvades del dolent.
5 Tu ets la meva esperança, Senyor;
he confiat en tu des de petit.
6 Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.
No he parat mai de lloar-te!
7 Tothom em mirava com un prodigi:
eres per a mi un castell de refugi.
8 La meva boca no es cansava de lloar-te,
de cantar la teva glňria tot el dia.
9 No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;
ara que decau el meu vigor no m'abandonis,
10 perquč els enemics, que m'espien per matar-me,
diuen, parlant de mi:
11 «Perseguiu-lo, Déu l'ha abandonat;
agafeu-lo, que ningú no el defensa!»
12 Senyor, no t'allunyis de mi;
Déu meu, cuita a defensar-me!
13 Que quedin confosos i avergonyits
els qui demanen per a mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis
sobre els qui volen fer-me mal!
14 El que és jo, mantindré sempre l'esperança
i et lloaré més i més.
15 D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis
anunciaran la teva bondat.
T'has mostrat salvador tantes vegades:
qui les podria comptar!
16 Vindré a explicar, Senyor Déu meu, els teus prodigis,
recordaré que és única la teva bondat.
17 M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
18 I ara que sóc vell, amb cabells blancs,
no m'abandonis, Déu meu,
fins que proclami el teu poder a aquesta generació,
la teva força a tots els qui vindran.
19 La teva bondat, Déu meu, arriba fins al cel;
les coses que has fet són grans:
Déu meu, qui és com tu?
20 Tu m'has fet veure perills,
que han estat molts i molt greus;
salva'm encara la vida,
torna'm a treure de la tomba profunda,
21 fes que recobri el meu bon nom,
torna a consolar-me.
22 Lloaré amb la cítara, Déu meu,
la teva lleialtat;
et cantaré al so de l'arpa,
Sant d'Israel!
23 Enmig dels cants t'aclamaran els meus llavis,
perquč tu has rescatat la meva vida.
24 D'un cap a l'altre del dia
parlaré de la teva bondat,
perquč han quedat confosos i avergonyits
els qui volien fer-me mal.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)