1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Parla el Senyor, Déu dels déus
1 Salm. Del recull d'Assaf.Parla el Senyor, Déu dels déus,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
2 Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.
3 Ve el nostre Déu, i no callarŕ.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.
4 De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
5 «Aplegueu els meus fidels,
que amb l'ofrena d'una víctima
van concloure amb mi una aliança.»
6 El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica: Pausa
7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar;
Israel, jo testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
8 »No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
9 żAcceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals feréstecs
i tinc molt de bestiar per les muntanyes?
11 Conec d'un a un els ocells que van pels cims
i són meus els animals més petits del camp.
12 »Si tenia fam, no t'ho diria:
és ben meu el món i tot el que s'hi mou.
13 żEt creus que menjaré carn de vedells
i beuré la sang dels bocs?
14 »Ofereix-me víctimes d'acció de grŕcies,
compleix el que has promčs a l'Altíssim,
15 invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré i tu em glorificarŕs.»
16 A l'home injust, Déu li diu:
«Per quč parles tant dels meus preceptes
i t'omples la boca amb la meva aliança,
17 tu que no acceptes la correcció
i tant se te'n dóna del que et mano?
18 »Si veus un lladre, t'hi avens,
trobes els adúlters i t'hi ajuntes.
19 Obres els llavis per dir mal,
la teva llengua maquina enganys;
20 t'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus parents.
21 »He de callar mentre fas tot aixň?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
22 Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de mi:
si us clavo les urpes, ningú no us salvarŕ.
23 »El qui ofereix víctimes d'acció de grŕcies
reconeix la meva glňria.
Jo mostraré la salvació
a l'home que viu honradament.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)