Amb quin goig t'exalço, Senyor

1 Salm. Cŕntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
2 Amb quin goig t'exalço, Senyor!
M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava
i no has permčs que se n'alegrin els enemics.
3 Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.
4 Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.
5 Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu-lo recordant que ell és sant.
6 El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemŕ són crits de joia.
7 Jo pensava, quan em veia segur:
«No cauré mai.»
8 Tu, Senyor, m'afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;
perň, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
9 He clamat a tu, Senyor,
he suplicat al meu sobirŕ:
10 «Quč hi guanyarŕs que perdi la vida
i baixi a la fossa?
żÉs la pols que et lloarŕ,
que proclamarŕ que ets fidel?
11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
ajuda'm, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
13 Per aixň el meu cor et cantarŕ; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.