No m'amaguis la mirada

1 Pregŕria d'un dissortat que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor.
2 Escolta, Senyor, la meva pregŕria,
que el meu clam arribi fins a tu.
3 No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
4 Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
5 el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
6 a força de plŕnyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.
7 Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruďnes,
8 passo la nit en vetlla
com les ňlibes al terrat.
9 Tot el dia els enemics m'escarneixen,
en to de burla juren pel meu nom.
10 Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llŕgrimes la beguda,
11 quan veig amb quina fúria m'has alçat
i m'has rebatut per terra.
12 La vida se m'apaga com l'ombra del capvespre
i em vaig assecant com l'herba.
13 Perň tu, Senyor, regnes per sempre
i es perpetua de segle en segle el teu record.
14 Aixeca't i tingues pietat de Sió,
que ja és temps de compadir-te'n, ja n'és l'hora!
15 Els teus servents estimen les seves pedres,
els fa llŕstima la seva pols.
16 Els estrangers respectaran el nom del Senyor,
tots els reis del món, la seva majestat,
17 quan el Senyor restaurarŕ Sió
i manifestarŕ la seva glňria,
18 quan escoltarŕ l'oració dels desvalguts
i farŕ cas de les seves pregŕries.
19 Que quedi escrit aixň per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarŕ el Senyor dient:
20 «El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat guaita la terra,
21 per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort,
22 perquč anunciďn el seu nom a Sió,
a Jerusalem, la seva lloança,
23 quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.»
24 Ell esgotava a mig camí les meves forces,
volia escurçar la meva vida.
25 Perň jo he dit:
«Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies,
mentre els teus anys s'allarguen pels segles.
26 Al principi vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teves mans;
27 ells passaran, perň tu perdurarŕs.
S'envelliran com un vestit,
els canviarŕs com la gent muda de roba.
28 Perň tu ets sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.»
29 Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teva presčncia.