1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
El profeta Natan i el rei David
1 Després de Samuel vingué Natan,que profetitzŕ en temps de David.
2 Com en les víctimes de comunió,
el greix de les quals es reserva per al Senyor,
així David, entre tots els israelites, va ser posat a part.
3 David va jugar amb óssos i lleons
com si fossin anyells i cabrits.
4 De jove va matar el gegant
i tragué l'oprobi del poble:
va alçar la mŕ amb la pedra a la fona
i abaté l'orgull de Goliat.
5 David va invocar el Senyor, l'Altíssim,
que donŕ força a la seva mŕ dreta;
així va eliminar aquell guerrer poderós
i féu aixecar el front del seu poble.
6 Per aixň li atribuďren la glňria d'haver mort deu mil enemics.
El van lloar tot beneint el Senyor
i li oferiren la diadema reial,
7 perquč va esclafar els enemics del voltant,
anorreŕ els filisteus, els seus adversaris,
i trencŕ el seu poder fins al dia d'avui.
8 En totes les seves empreses va confessar el Déu sant,
l'Altíssim, i proclamŕ la seva glňria.
Amb tot el cor va entonar himnes
i estimŕ el qui l'havia creat.
9 Va instituir cors de cantors amb arpes davant l'altar
perquč fessin ressonar dolces melodies;
i cada dia lloen el Senyor amb els seus cants.
10 Va donar esplendor a les festes
i embellí les solemnitats a la perfecció:
el sant nom del Senyor havia de ser lloat,
i des de l'alba el temple ressonava de cants.
11 El Senyor va perdonar a David els seus pecats
i va enaltir per sempre el seu poder;
li concedí una aliança reial
assegurant-li un tron gloriós a Israel.
Salomó
12 Després de David pujŕ al tron un fill savi,que grŕcies al seu pare visqué en la prosperitat.
13 Salomó regnŕ en temps de pau;
el Senyor li concedí la tranquil·litat per totes bandes,
perquč aixequés un temple dedicat al nom del Senyor
i preparés un santuari etern.
14 Ah Salomó, que en fores, de savi, en la teva joventut!
Eres ple d'intel·ligčncia com un riu abundós.
15 Vas penetrar amb l'esperit tota la terra;
els teus proverbis, tan profunds, cobrien tots els dominis.
16 La teva fama va arribar a les illes més llunyanes,
i molts t'estimaven per la pau que els vas donar.
17 El món sencer admirava els teus cants, les teves parŕboles,
els teus proverbis i les teves respostes.
18 En nom del Senyor Déu,
del qui és anomenat Déu d'Israel,
vas aplegar or com si fos estany,
acumulares plata com si fos plom.
19 Perň vas donar el teu cos a les dones,
vas permetre que et fessin esclau.
20 Vas tacar la teva glňria
i profanares la teva descendčncia
atraient l'enuig diví sobre els teus fills
i fent caure damunt d'ells la teva insensatesa.
21 Així la monarquia es dividí,
i d'Efraďm va sorgir un reialme rebel.
22 Perň el Senyor no renunciŕ a la seva misericňrdia
ni les seves promeses van caure en el buit:
no va eliminar els plançons del seu elegit,
no féu desaparčixer els descendents del qui l'havia estimat.
Va deixar una resta al poble de Jacob,
donŕ a David rebrots sortits d'ell.
Roboam i Jeroboam
23 Quan Salomó va morir i fou sepultat amb els seus pares,deixŕ en el tron un del seu llinatge,
que era curt d'enteniment, el més estúpid de tots:
Roboam, que amb les seves decisions provocŕ la revolta del poble.
També Jeroboam, fill de Nebat, va fer caure Israel,
indicant als d'Efraďm el camí del pecat.
24 La gent d'Israel va pecar tant i tant
que foren deportats lluny del seu país:
25 s'havien lliurat a tota mena de maldats,
fins que el cŕstig diví es va abatre damunt d'ells.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)