← Anterior Siràcida 15 Siguiente →
1 Qui venera el Senyor es comporta així
i qui es fa seva la Llei obté la saviesa.
2 La Saviesa surt a trobar-lo com una mare,
l'acull com una esposa encara verge.
3 L'alimenta amb el pa de la intel·ligčncia
i li dóna a beure la seva mateixa aigua.
4 Si es recolza en ella no trontollarŕ,
si s'hi agafa fort no quedarŕ defraudat.
5 La Saviesa li donarŕ un lloc d'honor entre els seus companys,
enmig de l'assemblea li posarŕ les paraules a la boca.
6 Serŕ coronat enmig de joia i alegria
i rebrŕ per herčncia una fama eterna.
7 Els insensats no podran posseir la saviesa,
els pecadors no la veuran mai.
8 La saviesa es manté lluny dels orgullosos;
als mentiders, ni se'ls acudeix de pensar-hi.
9 A la boca del pecador no li escau la lloança,
perquč no prové del Senyor.
10 És sols en la saviesa que s'expressa la lloança,
perquč és el Senyor mateix qui la inspira.

La llibertat i el pecat (15,11-18,14)

L'home és responsable dels seus actes

11 No diguis: «M'he esgarriat per culpa del Senyor»,
perquč ell no fa pas allň que detesta.
12 Tampoc no diguis: «Ell mateix m'ha portat a l'error»,
perquč no li fa cap falta un pecador.
13 El Senyor detesta tota mena de mal,
i també el detesten els qui veneren el Senyor.
14 Quan al principi Déu va fer l'home,
el va deixar lliure en les seves decisions.
15 Si vols, pots obeir els seus manaments
i mantenir-te fidel en el que li plau.
16 Ell t'ha posat al davant foc i aigua:
estén la mŕ cap on vulguis.
17 Davant els homes ha posat la vida i la mort,
i darŕ a cadascú allň que cadascú escollirŕ.
18 Perquč la saviesa del Senyor és immensa;
ell és molt poderós i ho veu tot.
19 Té els ulls posats en els qui el veneren
i no ignora res del que fan els homes.
20 No ha manat a ningú que fos un impiu,
no ha donat a ningú permís de pecar.