L'acolliment dels febles en la fe
1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreď el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquč també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrŕ dret, perquč el Senyor té poder per a sostenir-lo! 5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuď d'acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna grŕcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna grŕcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per aixň, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius. 10 Tu, doncs, per quč judiques el teu germŕ? I tu, per quč el menysprees? Tots hem de comparčixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarŕ tothom, i tots els llavis donaran glňria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurŕ de donar compte a Déu de si mateix.No donar escŕndol als més febles
13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germŕ motiu de caiguda o d'escŕndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; perň sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüčncia, si per menjar una cosa fas que el teu germŕ trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes. 19 Cerquem, doncs, allň que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, perň estŕ malament que mengis una cosa si amb aixň provoques l'escŕndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germŕ se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Perň el qui té dubtes, si menja estŕ condemnat, perquč no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allň que es fa sense aquesta convicció és pecat.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)