Déu no ha rebutjat Israel
1 Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! 2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu quč diu l'Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: 3 Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 4 Tanmateix, quč li respon Déu? M'he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present, per pura grŕcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits. 6 I si és per grŕcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la grŕcia ja no seria grŕcia. 7 En conseqüčncia, Israel no ha aconseguit allň que buscava, perň ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s'han endurit, 8 tal com diu l'Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d'avui. 9 I David diu: Que la taulase'ls torni un paranyi una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! 10 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega'ls l'esquena per sempre. 11 Per tant, żpodem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquč la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís. 12 Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serŕ la seva entrada a la plenitud de la salvació. 13 Ara us parlo a vosaltres, els d'origen pagŕ, i us dic: com a apňstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 mirant d'engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns. 15 Si del fet d'haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, żno serŕ la seva entrada un pas de mort a vida? 16 Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l'arrel és consagrada, també ho són les branques. 17 És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. 18 Perň no te'n gloriďs ni menyspreďs les altres branques. Com podries gloriar-te'n? Sŕpigues que no ets tu qui sostens l'arrel, sinó que l'arrel et sosté a tu! 19 Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.» 20 És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós, 21 perquč Déu, que no va plŕnyer les branques nascudes de l'arbre, tampoc no et planyeria a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar. 23 D'altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar. 24 Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la prňpia olivera.Tot Israel serŕ salvat
25 Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrŕ fins que haurŕ entrat el conjunt dels pobles pagans, 26 i així tot Israel serŕ salvat, tal com diu l'Escriptura: L'alliberador vindrŕ de Sió, allunyarŕ de Jacob les seves infidelitats, 27 i aquesta serŕ la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats. 28 Ells, doncs, són enemics pel que fa a l'evangeli, tot i que aixň resulta en benefici vostre; perň, pel que fa a l'elecció de Déu, són estimats per ell a causa dels patriarques. 29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, perň ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericňrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeďt Déu, perň vosaltres heu rebut la seva misericňrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobedičncia, per compadir-se finalment de tots.33 Oh profunditat de la riquesa,
de la saviesa
i del coneixement de Déu!
Que en són, d'insondables,
els seus judicis,
i d'impenetrables, els seus camins!
34 Qui pot cončixer
el pensament del Senyor?
Qui ha estat el seu conseller?
35 Qui li ha deixat mai res,
que ell li ho hagi de tornar?
36 Tot ve d'ell, passa per ell
i va cap a ell.
Glňria a ell per sempre. Amén.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)