Incendi al campament
1 El poble començŕ a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s'abrandŕ la seva indignació; llavors els enviŕ un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. 2 El poble va clamar a Moisčs, que pregŕ al Senyor pel poble, i el foc es va apagar. 3 Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberŕ (que vol dir «incendi»), perquč allí el Senyor va incendiar el campament.Queixes del poble pel mannŕ
4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! 5 Com recordem el peix que per no res menjŕvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 6 Perň ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannŕ.» 7 El mannŕ era semblant a les llavors de coriandre i tenia l'aspecte de la resina de bdel·li. 8 El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coďen a l'olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli. 9 A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannŕ.Moisčs es queixa al Senyor
10 Moisčs va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l'entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, perň Moisčs es disgustŕ 11 i digué al Senyor: --Jo sóc el teu servent: per quč em maltractes? Per quč no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble? 12 Que potser sóc jo qui l'he concebut o l'he infantat, perquč em diguis: "Porta'l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares"? 13 D'on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li'n doni per menjar? 14 Jo no puc portar tot sol la cŕrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. 15 Si m'has de tractar d'aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort. 16 El Senyor respongué a Moisčs: --Reuneix-me setanta homes dels ancians d'Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta'ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. 17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l'esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la cŕrrega del poble i no l'haurŕs de portar tu tot sol. 18 I al poble, digues-li: "Purifiqueu-vos per a demŕ, i així demŕ podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estŕvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarŕ carn i en menjareu. 19 No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, 20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i l'arribeu a avorrir, de fŕstic que us farŕ. Aixň us passarŕ perquč heu menyspreat el Senyor, que és enmig vostre, i us heu planyut davant d'ell dient: ‘Per quč vam sortir d'Egipte?’" 21 Moisčs va replicar: --Jo em trobo enmig d'un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, żi tu dius que els donarŕs carn perquč en mengin tot un mes? 22 Ni degollant ramats sencers de vaques i d'ovelles no en tindrien prou; ni pescant tots el peixos del mar no els bastaria. 23 El Senyor contestŕ a Moisčs: --żTu creus que la mŕ del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veurŕs si es compleix o no la meva paraula.El Senyor dóna l'esperit de profecia als setanta ancians
24 Moisčs sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d'entre els ancians del poble entorn de la tenda. 25 El Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlŕ amb Moisčs i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisčs tenia. Tan bon punt l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes; perň aixň no es va repetir més.L'esperit de profecia en el campament
26 Entre els ancians inscrits, n'hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L'un es deia Eldad i l'altre Medad. Perň l'esperit també va reposar damunt d'ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. 27 Un jove corregué a comunicar-ho a Moisčs: --Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes. 28 Josuč, fill de Nun, ajudant de Moisčs des de la seva joventut, va exclamar: --Senyor meu, Moisčs, no ho permetis! 29 Moisčs li respongué: --Estŕs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit! 30 Després Moisčs i els ancians d'Israel es van retirar al campament.Les guatlles
31 Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portŕ guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d'una jornada de camí i en un gruix d'un metre. 32 El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l'endemŕ. El qui menys, n'arreplegŕ deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament. 33 Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat. 34 Per aixň van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavŕ (que vol dir «sepulcres del desig»), perquč allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar. 35 Des d'allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s'hi van quedar.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)