Nehemies intervé contra les injustícies socials
1 »Llavors començŕ d'haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. 2 Uns deien: "Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d'on treure el gra per a poder menjar i sobreviure." 3 Uns altres deien: "Hem d'empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam." 4 Encara n'hi havia d'altres que deien: "Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d'empenyorar els camps i les vinyes!" 5 I tots s'exclamaven: "żÉs que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, żno són iguals que els seus? Perň ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquč els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen." 6 »Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. 7 Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: »--Per quč feu préstecs d'usurer als vostres propis germans? »Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea 8 i els vaig dir: »--Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. żI ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent quč respondre, callaven. 9 Llavors vaig afegir: »--Aixň que feu no estŕ bé. żNo valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? 10 També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Perň ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d'usurer: 11 retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituďu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli. 12 »Ells van respondre: »--Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res. »Llavors vaig fer venir els sacerdots perquč els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada. 13 A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »--Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l'assemblea va respondre: »--Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.Apologia de Nehemies
14 »Quant a mi, des del dia que, l'any vint del regnat d'Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judŕ fins a l'any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents. 15 Els governadors que m'havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diŕria, quaranta monedes de plata. Perň jo, per temor de Déu, no he obrat així. 16 Ben al contrari, m'he dedicat amb totes les forces a l'obra d'aquesta muralla, i també els meus homes hi han treballat conjuntament. Cap de nosaltres no s'ha preocupat d'adquirir terrenys. 17 Els notables jueus que menjaven a la meva taula eren cent cinquanta, a més dels hostes que rebíem de les nacions veďnes. 18 Cada dia preparaven, a cŕrrec meu, un bou, sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies encarregava una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat aixň, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquč sobre aquest poble ja pesava una cŕrrega prou feixuga. 19 »Déu meu, recorda't de mi per tot el que he fet a favor d'aquest poble i tracta'm amb bondat.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)