Casar-se i no casar-se

(Mc 10,1-12)

1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribŕ a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordŕ. 2 El va seguir molta gent, i ell els curava. 3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: --żÉs permčs a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? 4 Jesús els va dir: --żNo heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? 5 I digué encara: -- Per aixň l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allň que Déu ha unit, que l'home no ho separi. 7 Ells li pregunten: --Doncs com és que Moisčs va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci? 8 Jesús els respon: --Moisčs us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Perň al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri. 10 Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. 11 Ell els respongué: --No tothom comprčn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. 12 »Hi ha qui no pot casar-se perquč ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; perň n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Jesús i els infants

(Mc 10,13-16; Lc 18,15-17)

13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquč els imposés les mans i pregués per ells, perň els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué: --Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquč el Regne del cel és dels qui són com ells. 15 I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

El jove ric

(Mc 10,17-30; Lc 18,18-30)

16 Un jove anŕ a trobar Jesús i va preguntar-li: --Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? 17 Jesús li digué: --Per quč em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. 18 Ell li preguntŕ: --Quins? Jesús li respongué: -- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix. 20 El jove li va dir: --Tot aixň ja ho he complert. Quč em falta encara? 21 Jesús li respongué: --Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindrŕs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anŕ tot trist, perquč tenia molts béns. 23 Llavors Jesús digué als seus deixebles: --Us asseguro que un ric difícilment entrarŕ al Regne del cel. 24 Més encara: és més fŕcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: --Si és així, qui pot salvar-se? 26 Jesús se'ls mirŕ i els digué: --Als homes els és impossible, perň Déu ho pot tot. 27 Llavors Pere li va dir: --Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Quč rebrem, doncs? 28 Jesús els digué: --Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrŕ cent vegades més i posseirŕ la vida eterna.

Parŕbola dels treballadors de la vinya

30 »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.