Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 22 Dugueren Jesús a un indret anomenat Gňlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra, perň no en prengué. 24 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus, a veure quč treia cadascú. 25 Eren les nou del matí quan el crucificaren. 26 El rčtol on constava la causa de la seva condemna deia aixň: «El rei dels jueus.» 27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. ( 28 ) 29 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: --Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, 30 salva't a tu mateix i baixa de la creu! 31 També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: --Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! 32 El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquč ho vegem i creguem! També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)