e. Casos especials del sacrifici pel pecat
1 »Si algú és citat a comparčixer com a testimoni d'un fet i, després d'haver escoltat l'adjuració que l'obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa. 2 »Si algú, sense adonar-se'n, toca alguna cosa impura, sigui el cos mort d'un animal impur, tant si és salvatge com domčstic, o el d'una bestiola impura morta, encara que li hagués passat inadvertit, queda impur i ha comčs una falta. 3 »També en el cas que algú, sense adonar-se'n, toqui qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, si després se n'adona, ha comčs una falta. 4 »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d'esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n'adoni, si després se'n fa conscient, ha comčs una falta. 5 »Per tant, tothom qui hagi faltat en alguna d'aquestes coses, ha de recončixer la falta comesa. 6 Després, per a reparar la seva falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farŕ per a ell el ritu d'expiació.f. Cas dels pobres
7 »Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presenti al Senyor, per la falta comesa, dues tórtores o dos colomins. N'oferirŕ un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. 8 Portarŕ els ocells al sacerdot, i aquest oferirŕ en primer lloc l'ocell destinat al sacrifici pel pecat. Li obrirŕ el coll arran de la nuca, perň sense arrencar-li del tot el cap. 9 Després aspergirŕ amb sang de la víctima els quatre costats de l'altar i escorrerŕ la resta de la sang al peu de l'altar. És un sacrifici pel pecat. 10 Acabat oferirŕ l'altre ocell en holocaust, segons el ritu de costum. Quan el sacerdot haurŕ fet el ritu d'expiació per la falta d'aquella persona, la falta li serŕ perdonada. 11 »Si algú no té recursos ni per a dues tórtores o dos colomins, que presenti com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, perň no hi tirarŕ oli ni hi posarŕ encens al damunt, perquč és un sacrifici pel pecat. 12 Portarŕ la farina al sacerdot, i aquest en prendrŕ un bon grapat i el cremarŕ a l'altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat. 13 Quan el sacerdot haurŕ fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d'aquests casos, la falta li serŕ perdonada. La resta de l'ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.5. Sacrificis de reparació
14 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué: 15 --Si algú, sense adonar-se'n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presenti al Senyor, per reparar la seva falta, un moltó que no tingui cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Aixň serŕ un sacrifici de reparació. 16 A més, restituirŕ el que va defraudar al santuari amb un recŕrrec de la cinquena part, i ho donarŕ al sacerdot. Quan el sacerdot haurŕ fet per ell el ritu d'expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serŕ perdonada. 17 »Si algú comet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, encara que hagi estat per ignorŕncia, es carregarŕ el pes de la falta comesa. 18 Presentarŕ al sacerdot un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. Quan el sacerdot haurŕ fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona involuntŕriament o per ignorŕncia, la falta li serŕ perdonada. 19 És un sacrifici de reparació, ja que aquesta persona havia faltat davant el Senyor. 20 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué: 21 --Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company un dipňsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violčncia, 22 o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propňsit d'alguna de les males accions que els homes solen cometre. 23 Aquest home ha pecat i n'ha de donar satisfacció. Primer de tot haurŕ de restituir el que haurŕ robat, allň que s'haurŕ fet seu amb violčncia, el dipňsit que li havia estat confiat, l'objecte perdut que havia trobat, 24 o qualsevol de les coses de quč s'haurŕ apoderat jurant en fals. Ho restituirŕ íntegrament a qui pertany, amb un recŕrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrŕ expiar la seva culpa. 25 Com a sacrifici per a reparar la seva falta, presentarŕ al Senyor un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. 26 Quan el sacerdot haurŕ fet per ell el ritu d'expiació davant el Senyor, serŕ perdonat de qualsevol de les faltes amb quč s'havia fet culpable.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)