Levític 27 — BCI — Biblija.net

← Anterior Levític 27

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Apčndix (27)

Compliment dels vots

¹ El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué: ² --Comunica aixň als israelites: »Si algú fa un vot oferint una persona al Senyor, podrŕ commutar el seu vot pagant la quantitat estipulada. ³ Si és un home de vint a seixanta anys, la quantitat serŕ de cinquanta sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. ⁴ Si és una dona, serŕ de trenta sicles. ⁵ Per un noi de cinc a vint anys, la quantitat serŕ de vint sicles; si és una noia, serŕ de deu. ⁶ Un nen d'un mes a cinc anys serŕ valorat en cinc sicles; si és una nena, en tres. ⁷ De seixanta anys en amunt, l'home serŕ valorat en quinze sicles; la dona, en deu. ⁸ Si el qui ha fet el vot és tan pobre que no pot pagar la quantitat establerta, presentarŕ la persona oferta al sacerdot i aquest la valorarŕ tenint en compte els mitjans del qui ha fet la prometença. ⁹ »Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l'animal quedarŕ del tot consagrat. ¹⁰ El qui ha fet el vot no podrŕ substituir o canviar l'animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor. ¹¹ Si ha promčs de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durŕ al sacerdot, ¹² i aquest fixarŕ el valor de l'animal, més alt o més baix; en qualsevol cas, el valor de l'animal serŕ el que fixi el sacerdot. ¹³ Si el propietari vol exercir el dret de rescat, haurŕ de pagar el valor fixat, amb un recŕrrec de la seva cinquena part. ¹⁴ »Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farŕ una valoració, segons l'estat de la casa. El valor de la casa serŕ el que fixi el sacerdot. ¹⁵ Si el qui ha consagrat la casa vol exercir el dret de rescat, haurŕ de pagar el valor fixat, amb un recŕrrec de la seva cinquena part. ¹⁶ »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n'ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s'hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d'ordi. ¹⁷ Si l'ha consagrat des de l'any del jubileu, aquest serŕ el seu valor. ¹⁸ Si el consagra passat l'any del jubileu, el sacerdot en calcularŕ el valor tenint en compte els anys que falten fins al prňxim jubileu. ¹⁹ Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurŕ de pagar el valor fixat, amb un recŕrrec d'una cinquena part, i aquest tal recobrarŕ el seu camp. ²⁰ Perň si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrŕ exercir mai més el dret de rescat. ²¹ Quan arribi l'any del jubileu i el camp quedi lliure, restarŕ consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serŕ patrimoni sacerdotal. ²² »Si algú consagra al Senyor un camp comprat, perň que no pertany al seu patrimoni, ²³ el sacerdot en calcularŕ el valor fins a l'any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarŕ el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarŕ al Senyor. ²⁴ Perň, quan arribi l'any del jubileu, el camp passarŕ a ser propietat de la persona que l'havia venut i que el tenia en patrimoni. ²⁵ »Tota valoració serŕ feta en sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és de vint guerŕs. ²⁶ »Ningú no pot consagrar al Senyor la primera cria dels seus animals, perquč aquesta, sigui un vedell o un anyell, ja li pertany. ²⁷ Si la primera cria és d'un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recŕrrec d'una cinquena part. Perň si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat. ²⁸ »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquč tot allň que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. ²⁹ Tampoc no es podrŕ exercir el dret de rescat sobre cap persona consagrada a l'extermini. Ha de morir irremissiblement.

Els delmes

³⁰ »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell. ³¹ Si algú vol exercir el dret de rescat d'una part del seu delme, hi haurŕ d'afegir un recŕrrec d'una cinquena part. ³² El delme dels ramats de vaques, d'ovelles o de cabres que el pastor marqui, és consagrat al Senyor. ³³ L'animal no podrŕ ser substituďt o canviat per un altre de millor o de pitjor. Si en canviava un per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor i no podrien ser rescatats. ³⁴ Aquests són els manaments que el Senyor va donar a Moisčs per als israelites a la muntanya del Sinaí.

← Anterior