El codi de Santedat (17-26)
1. Normes sobre la sang
1 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué: 2 --Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments: 3 »Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, 4 i no el porta a l'entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serŕ culpable d'haver vessat la sang d'un ésser vivent i serŕ exclňs del seu poble. 5 Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d'oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l'entrada de la tenda del trobament. 6 El sacerdot aspergirŕ amb la sang l'altar del Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament, i hi farŕ cremar el greix com a ofrena d'olor agradable al Senyor. 7 Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. És una prescripció perpčtua per a vosaltres i per a totes les generacions. 8 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, 9 i no porta l'animal a l'entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serŕ exclňs del poble d'Israel. 10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l'exclouria del seu poble. 11 Perquč la vida de tot ésser vivent estŕ en la sang. Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l'altar perquč expieu per les vostres vides: la sang permet d'expiar, perquč oferir la sang és oferir una vida. 12 Per aixň he dit als israelites: "Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang." 13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14 Perquč la vida de tot ésser vivent estŕ en la seva sang; per aixň he dit als israelites: "No mengeu la sang de cap animal, perquč la vida de tot ésser vivent estŕ en la sang. Qui en mengi serŕ exclňs del poble d'Israel." 15 »Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bčstia salvatge, s'haurŕ de rentar els vestits, es rentarŕ amb aigua ell mateix i quedarŕ impur fins al vespre. Després quedarŕ pur. 16 Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarŕ el pes de la seva culpa.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)