Enmig del plany, una esperança
1 Sóc l'home que ha tastat el desastresota el cop furiós del Senyor.
2 Em fa caminar i m'arrossega
per llocs de foscor, sense llum.
3 Gira tot el dia contra mi,
un cop i un altre, la seva mŕ.
4 Tinc la carn i la pell eixarreďdes,
ha esmicolat tots els meus ossos.
5 M'estreny i m'envolta
de turments i d'amargor.
6 M'ha confinat al país de les tenebres
igual que els morts de temps immemorial.
7 M'ha reclňs darrere un mur; no en podré sortir.
Com em pesen les cadenes!
8 Fins si clamo i crido auxili,
ell ofega la meva pregŕria.
9 M'ha barrat els camins amb carreus,
m'ha amagat la bona ruta.
10 És com un ós que m'espia,
com un lleó a l'aguait!
11 Ha sembrat d'esbarzers els camins,
m'ha deixat sense alč, esgarrinxat.
12 Tensa l'arc mentre em crida: «No et moguis!»
Sóc el blanc dels seus dards.
13 Enfonsa en els meus ronyons
les seves sagetes.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,
el tema de les seves sŕtires.
15 M'atipa de plantes amargues,
m'embriaga d'absenta.
16 Em fa mastegar rocs, m'esdenta.
M'ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m'has fet orfe de pau,
he oblidat el benestar.
18 M'he dit: «No tinc futur
ni esperança en el Senyor.»
19 Recordar l'abandó i la misčria
és per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,
i em replego dintre meu.
21 Perň vull recordar aixň
que em dóna nova esperança:
22 Encara som vius per l'amor del Senyor,
la seva misericňrdia no s'esgota.
23 La renoves cada dia.
Oh, quina fidelitat!
24 M'he dit: «El Senyor és la meva heretat.»
Per aixň confio en ell.
25 El Senyor és bo per al qui en ell espera,
per als qui el cerquen de cor.
26 És bo d'esperar en silenci
la salvació del Senyor.
27 És bo que l'home carregui el seu jou
quan encara és jove.
28 Que resti tot sol en silenci.
Quan el Senyor el corregeix,
29 que enfonsi el rostre a la pols:
potser hi haurŕ encara esperança.
30 Que pari la galta al qui li pega
i aguanti l'oprobi.
31 El Senyor no abandona
per sempre més.
32 Fa sofrir, perň també es compadeix
pel seu gran amor.
33 El seu cor no pretén d'afligir
ni vol que els homes sofreixin.
34 Quan tots els captius del país
són esclafats i oprimits,
35 quan són violats drets humans
a la presčncia de l'Altíssim,
36 quan es comet injustícia en un plet,
el Senyor no ho veu?
37 Qui parla, i allň que diu es compleix?
Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
38 No vénen potser de l'Altíssim
goig i desgrŕcia?
39 Si encara viu l'home, de quč s'ha de plŕnyer?
Pot culpar un altre dels propis mancaments?
40 Mirem quins camins hem seguit.
Revisem-los, tornem al Senyor.
41 Amb el cor a les mans, supliquem
al Déu que és al cel:
42 «Som infidels i ens hem revoltat,
i tu no ens perdones.
43 »T'amagues darrere la fúria
per tal d'encalçar-nos.
Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
44 Amagat en els núvols,
ignores la nostra pregŕria.
45 Has fet de nosaltres deixalla,
rebuig entre els pobles.»
46 Tots aquells qui ens volen mal
es riuen de nosaltres.
47 Terror i basarda és el nostre destí,
derrota i ruďna.
48 Mars de llŕgrimes em cauen dels ulls
per la desfeta del meu poble.
49 Els meus ulls no paren de plorar,
no poden estar-se'n,
50 fins que el Senyor, des del cel,
s'inclini i ho vegi.
51 Em moro de dolor quan contemplo
les filles de la meva ciutat.
52 Sense motiu, els enemics
em volen caçar com un ocell.
53 Porten la meva vida al silenci del sepulcre,
a sobre em posen una llosa.
54 Em passa la riuada pel damunt
i exclamo: «Estic perdut!»
55 T'he cridat pel teu nom, oh Senyor,
des de la fossa profunda.
56 Has sentit el meu clam.
Escolta el meu crit d'auxili!
57 Quan et cridava, t'has acostat
i m'has dit: «No tinguis por!»
58 Has pledejat a favor meu,
has rescatat la meva vida.
59 Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:
defensa el meu dret!
60 Mira com volen venjar-se,
maquinen complots contra mi.
61 Has sentit, oh Senyor, els seus insults
i totes les seves conxorxes.
62 Tot el dia murmuren contra mi
els meus adversaris.
63 Mira com, a tort i a dret,
sóc tema de les seves sŕtires.
64 Retorna'ls en paga, Senyor,
tot allň que m'han fet.
65 Dóna'ls un cor ofuscat:
maleeix-los així!
66 Que el teu enuig, Senyor, els empaiti
i els esborri de sota el teu cel.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)