Territoris conquerits de la Cisjordŕnia
1 Aquests són els territoris que els israelites van rebre en herčncia al país de Canaan. El sacerdot Eleazar, Josuč, fill de Nun, i els caps de llinatge de les diverses tribus d'Israel els van repartir entre els israelites. 2 Tal com el Senyor havia manat a Moisčs, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassčs que encara no en tenien. 3 Moisčs ja havia assignat, a la banda oriental del Jordŕ, l'heretat de dues tribus i l'altra meitat de la tribu de Manassčs. Pel que fa als levites, encara no havien rebut cap territori entre les altres tribus. 4 Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassčs i la d'Efraďm. Els levites, per la seva part, van rebre únicament ciutats on habitar, amb pasturatges per als ramats i el bestiar. 5 D'aquesta manera els israelites van repartir el país, sempre d'acord amb l'ordre que el Senyor havia donat a Moisčs.La part de Caleb
6 Un dia, alguns de la tribu de Judŕ anaren a Guilgal a trobar Josuč. Caleb, fill de Jefunnč, del clan de Quenaz, li digué: --Tu saps prou bé quč va dir el Senyor a Moisčs, l'home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. 7 Jo tenia quaranta anys quan Moisčs, servent del Senyor, m'enviŕ des de Cadeix-Barnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. 8 Perň els germans que m'havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. 9 Aquell dia, Moisčs em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meva heretat i la dels meus descendents per sempre, perquč m'havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu. 10 Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir aixň a Moisčs, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m'ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys, 11 perň encara em sento tan fort com quan Moisčs m'encarregŕ aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. 12 Ara, doncs, dóna'm aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allŕ hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estigui amb mi, i jo aconsegueixi d'expulsar-los, tal com ell va dir. 13 Llavors Josuč va beneir Caleb, fill de Jefunnč, i li donŕ Hebron en herčncia. 14 Per aixň Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnč, el quenizita, perquč Caleb s'havia mantingut fidel al Senyor, Déu d'Israel. 15 Antigament Hebron s'anomenava Quiriat-Arbŕ (que vol dir «ciutat d'Arbŕ»): Arbŕ va ser el més famós dels anaquites. Finalment el país va reposar de la guerra.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)