1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Tercer poema de Job
1 Job va replicar:Sé que Déu és gran
2 Ja sé prou que és així:com pot l'home ser just contra Déu?
3 I si volia tenir raó,
Déu li faria mil preguntes
i ell no en respondria cap ni una.
4 Déu és savi i poderós.
żQui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?
5 Quan s'indigna, capgira les muntanyes,
les canvia de lloc amb el seu enuig.
6 Fa tremolar la terra
i els seus pilars trontollen.
7 Si li ho mana, el sol no surt,
pot tancar amb pany i clau les estrelles.
8 Ell, tot sol, desplega el cel
i camina per les ones de la mar.
9 Ha fet l'Óssa i Orió,
les Plčiades i les Cambres del Sud.
10 Fa coses tan grans que no es poden abastar,
no es poden comptar els seus prodigis.
11 Passa pel meu costat i no el veig,
em passa a frec i no me n'adono.
12 Si vol prendre alguna cosa,
qui li ho pot impedir?
Qui gosaria dir-li: Quč fas?
13 Quan Déu s'indigna, ningú no l'atura:
ni Rahab i els seus aliats
que ara li fan d'escambell!
Contra Déu no hi ha res a fer
14 żSóc jo qui li he de respondre?żBuscaré arguments en contra d'ell?
15 Per més que sóc innocent, no puc replicar.
żHe de demanar grŕcia al qui em condemna?
16 Si el convoqués i ell ho acceptava,
no crec que escoltés el meu clam.
17 Ell, que seu enmig de la tempesta,
em llança per terra
i m'omple de ferides sense cap motiu.
18 No em deixa ni respirar,
i encara em sadolla d'amargor.
19 żRecorreré a la força? Ell la té tota!
żEl convocaré a judici? Qui el citarŕ!
20 Sóc just, i la meva boca em condemna;
ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent.
21 Perň, żsóc innocent? Ni jo mateix no ho sé!
La vida em fa fŕstic.
22 Hi ha un sol camí, per més que jo parli:
ell aniquila tant culpables com innocents.
23 Quan un flagell causa la mort,
ell encara es riu de la desgrŕcia dels innocents.
24 Ell tapa els ulls dels jutges
quan un país cau en mans d'un dictador.
żQui ho fa, doncs, sinó ell?
25 Els meus dies corren més que els missatgers,
fugen sense cončixer la felicitat.
26 Passen llampant com les barques de papir,
com una ŕguila que es llança sobre la presa.
27 Si em dic: «Oblidaré la tristesa,
canviaré d'aspecte i faré cara alegre»,
28 ja veig venir nous dolors:
sé que no em declararŕ innocent.
29 A mi em toca ser culpable!
Per quč fatigar-me en va?
30 Ni que em banyés amb aigua de neu
i em rentés les mans amb lleixiu,
31 ell em capbussaria en la brutícia
i fins els meus vestits tindrien fŕstic de mi.
Tam sols sóc un home
32 Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és pas.Per aixň no li puc replicar,
no puc anar amb ell a judici.
33 Si hi hagués un ŕrbitre entre ell i jo,
que tingués autoritat sobre tots dos,
34 em trauria del damunt la seva vara,
m'alliberaria del terror que m'espanta
35 i llavors jo parlaria sense por.
Perň no és així, estic ben sol.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)