1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Segon poema de Sofar
1 Llavors Sofar de Naamŕ va prendre la paraula i digué a Job:L'impiu s'ho passa malament
2 Em poses neguitósi se m'acaba la pacičncia!
3 La teva reprensió m'insulta,
perň la meva raó m'inspira la resposta.
4 żNo saps que des de sempre,
d'ençŕ que hi ha homes a la terra,
5 és breu l'alegria dels malvats,
i el goig de l'impiu dura un instant?
6 Ni que sigui alt fins al cel
i el seu cap arribi als núvols,
7 acabarŕ com els seus excrements.
Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest?
8 Vola com un somni, sense deixar rastre,
s'esvaneix com una visió nocturna.
9 Els qui el veien, ja no el veuen,
s'ha esfumat del lloc on era.
10 Els seus fills hauran de tornar als pobres
les riqueses que ell els va robar.
11 El vigor que omplia els seus ossos
ara jau amb ell a la pols.
12 La malícia endolceix la seva boca
i ell l'amaga sota la llengua:
13 l'assaboreix sense deixar-la,
la degusta i paladeja lentament.
14 Perň és un menjar que li regira l'estómac
i se li torna verí de serp a les entranyes.
15 Vomita els béns que ha robat,
Déu fa que els tregui del ventre.
16 Ha xuclat un cap de serp
i el mata la fiblada d'escurçó.
17 No gaudirŕ de l'abundŕncia,
dels rius i torrents de mel i mató.
18 Els seus guanys reglotiran, no se'ls empassarŕ,
no li faran profit els seus negocis.
19 Com que oprimeix i menysté els pobres,
roba cases en lloc de construir-ne
20 i mai no estŕ content el seu desig,
no salvarŕ cap dels seus tresors.
21 Res no escapa de la seva ambició;
per aixň el seu benestar no té durada.
22 Quan neda en l'abundor troba la misčria,
li cau al damunt tot el pes del desastre.
23 És a punt d'omplir-se l'estómac,
i llavors el sacia l'enuig de Déu,
que li plou al damunt com si fos aliment.
24 Si fuig de l'espasa de ferro
el traspassa l'arc de bronze.
25 S'arrenca la fletxa
que li surt per l'esquena,
treu del seu fel la punta esmolada
i el terror cau damunt seu.
26 El seu destí és la negra nit.
Un foc que ningú no atia, el consumeix
i crema les despulles de casa seva.
27 El cel destaparŕ el seu crim
i la terra s'alçarŕ per acusar-lo.
28 La riuada s'emportarŕ els seus béns,
se'ls endurŕ el dia que Déu passi comptes.
29 Aquesta és la part
que Déu reserva a l'impiu,
la sort que ell mateix li ha preparat.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)