1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Isaďes transmet la resposta del Senyor
(2Re 19,20-34)
21 Isaďes, fill d'Amós, enviŕ al rei Ezequies aquest missatge: --Aixň et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "Tu, provocat per Sennaquerib, rei d'Assíria, has fet aquesta pregŕria. 22 El Senyor, doncs, anuncia aixň contra ell:»La ciutat de Sió et menysprea,
es mofa de tu;
Jerusalem es riu de tu
brandant el cap.
23 Qui has insultat? Qui has injuriat?
Contra qui has alçat la veu
i aixecat, altiva, la mirada?
Contra el Sant d'Israel!
24 T'has valgut dels teus oficials
per a insultar el Senyor.
»Tu dius: ‘Amb l'estol
dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
als llocs inaccessibles del Líban,
per tallar els cedres més alts
i els millors xiprers.
Arribaré al darrer dels seus cims,
al seu bosc més frondós.
25 He excavat i obert mines i pous,
i n'he begut les aigües;
he eixugat, només posant-hi els peus,
tots els canals d'Egipte.’
26 »żNo ho sabies tu, Sennaquerib,
que vaig decidir fa temps
aixň que he fet,
que ho havia planejat de feia dies
i ara ho he complert?
Per aixň les ciutats fortificades
s'han convertit en munts de ruďnes.
27 Els seus habitants, impotents,
esglaiats i confosos,
són com l'herba dels camps,
com plantes tendres
o com l'herbei dels terrats
que el vent del desert abrusa.
28 Jo ho sé tot, de tu:
si t'aixeques o si t'asseus,
si vas a la guerra o si en tornes,
i si t'enrabies contra mi.
29 Cert, tu t'has enrabiat,
i jo he sentit les teves insolčncies.
Per aixň et posaré l'anella al nas
i la brida a la boca,
i et faré tornar
pel camí per on has vingut. 30 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l'any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Perň l'any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. 31 Els supervivents del llinatge de Judŕ seran com una planta que enfonsarŕ de nou les seves arrels i llevarŕ bon fruit, 32 perquč de Jerusalem encara en sortirŕ una resta, hi haurŕ supervivents a la muntanya de Sió. Aixň és el que farŕ l'amor ardent del Senyor de l'univers.
33 »Al rei d'Assíria,
el Senyor li fa saber aixň:
No entrarŕ en aquesta ciutat,
no hi dispararŕ cap fletxa,
no l'escometrŕ amb batallons escudats
ni aixecarŕ contra ella cap terraplč.
34 Se'n tornarŕ pel mateix camí
per on ha vingut,
sense haver entrat en aquesta ciutat.
Ho dic jo, el Senyor.
35 Protegiré Jerusalem i la salvaré,
per consideració a mi mateix
i a David, el meu servent!"
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)