1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Isaac beneeix Jacob en comptes d'Esaú
1 Isaac s'havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué: --Fill meu. Ell li va respondre: --Quč manes? 2 Isaac va continuar: --Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. 3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça'm una peça. 4 Prepara'm després un plat com a mi m'agrada i porta-me'l perquč en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir. 5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, 6 Rebeca va dir al seu fill Jacob: --He sentit que el teu pare deia al teu germŕ Esaú: 7 "Porta'm caça i prepara'm un plat perquč en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir." 8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. 9 Vés al ramat i porta'm dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 10 Tu el durŕs al teu pare perquč en mengi, i així et donarŕ la seva benedicció abans de morir. 11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare: --El meu germŕ és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina. 12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d'una benedicció. 13 La seva mare replicŕ: --Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits. 14 Jacob anŕ a buscar-los i els portŕ a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 15 Després Rebeca prengué els vestits d'Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 18 Jacob anŕ a trobar el seu pare i li va dir: --Pare. Isaac li va respondre: --Sí, fill meu. Qui ets? 19 Jacob va dir al seu pare: --Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Aixeca't, seu a taula i menja aixň que he caçat. Després dóna'm la teva benedicció. 20 Isaac va preguntar al seu fill: --Com és que has trobat caça tan aviat? Ell li respon: --El Senyor, el teu Déu, m'ha estat propici. 21 Isaac li diu: --Acosta't, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú. 22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué: --La veu és la de Jacob, perň les mans són d'Esaú. 23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d'Esaú, el seu germŕ, Isaac no el va recončixer, i el va beneir. 24 Tornŕ a preguntar-li: --Ets realment el meu fill Esaú? Jacob va respondre: --Sí que el sóc. 25 Isaac digué: --Porta'm aixň que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré. Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 26 el seu pare li digué: --Acosta't, fill meu, i besa'm. 27 S'hi va acostar i el besŕ. Quan Isaac va sentir l'olor dels seus vestits, el va beneir, dient:--Oh, l'olor del meu fill!
És la d'un camp
que el Senyor beneeix.
28 Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundŕncia.
29 Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.
Maleďts els qui et maleiran,
beneďts els qui et beneiran.
Esaú demana una benedicció
30 Tot just Isaac havia beneďt Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germŕ Esaú va tornar de caçar. 31 Ell també va preparar un guisat, el portŕ al seu pare i li va dir: --Que el meu pare s'aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donarŕs la teva benedicció. 32 Isaac li pregunta: --Qui ets tu? Ell li respon: --Sóc Esaú, el teu fill gran. 33 Isaac es posŕ a tremolar molt fort i li preguntŕ: --Qui és, doncs, el qui ha vingut i m'ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L'he beneďt i quedarŕ beneďt. 34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixŕ anar un gran crit ple d'amargor. I li suplicava: --Beneeix-me també a mi, pare! 35 Isaac li va dir: --El teu germŕ, fingint, ha vingut i t'ha pres la benedicció. 36 Esaú va exclamar: --Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogčnit i ara em pren la benedicció. I va afegir: --żNo et queda cap benedicció per a mi? 37 Isaac li respongué: --L'he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L'he proveďt de blat i vi. Quč puc fer ara per tu, fill meu? 38 Esaú va insistir:--żTens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaú va esclatar en plors.
39 Llavors el seu pare li va dir:
--Viurŕs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
40 Viurŕs de la teva espasa
i servirŕs el teu germŕ.
Perň, quan et revoltis,
trencarŕs el seu jou
i te'l traurŕs del coll.
Jacob fuig i se'n va a viure amb Laban
41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirŕ aviat. Llavors mataré el meu germŕ Jacob.» 42 Perň algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir: --El teu germŕ Esaú es vol venjar de tu matant-te. 43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germŕ Laban. 44 Queda't una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germŕ. 45 Quan el seu enuig contra tu s'hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per quč us hauria de perdre tots dos en un sol dia? 46 Llavors Rebeca va dir a Isaac: --Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d'Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d'aquest país, quč m'importa de viure?Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)