1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
Contra Tir
1 L'any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2 --Fill d'home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem:»"Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta
per on passaven tants pobles.
Aixň juga a favor meu:
ella estŕ arruďnada i jo m'enriquiré.»
3 Doncs bé, aixň et fa saber
el Senyor, Déu sobirŕ:
Jo t'atacaré, ciutat de Tir,
faré que s'aixequin contra tu
moltes nacions,
com el mar aixeca les onades.
4 Enderrocaran les muralles de Tir
i demoliran les seves torres;
fins i tot n'escombraré la pols,
la convertiré en una roca pelada.
5 Serŕ un estenedor de xarxes
enmig del mar.
Sóc jo qui parla,
jo, el Senyor, Déu sobirŕ.
La saquejaran les nacions,
6 i els seus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l'espasa.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
7 Aixň fa saber el Senyor, Déu sobirŕ:
Contra Tir faré venir del nord
Nabucodonosor, rei de Babilňnia,
el rei dels reis,
amb cavalls, amb carros de guerra,
amb genets i un gran exčrcit.
8 Els teus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l'espasa.
Construirŕ un mur de setge,
alçarŕ un terraplč,
hi acostarŕ batallons escudats,
9 escometrŕ amb ariets els teus murs
i amb els pics
demolirŕ les teves torres.
10 Quan entraran els seus cavalls,
quedarŕs coberta de pols.
El retruny de la cavalleria,
de rodes i de carros,
farŕ estremir els teus murs,
quan ell entri per les teves portes
com en una ciutat esbotzada.
11 Els cascos dels seus cavalls
trepitjaran tots els teus carrers,
passarŕ els teus habitants
a tall d'espasa
i seran abatuts
els teus magnífics monuments.
12 Saquejaran la teva riquesa,
t'espoliaran de les mercaderies,
enderrocaran la teva muralla,
arrasaran els teus palaus
i llençaran al mar les teves pedres,
la fusta i fins la pols.
13 Faré callar
la bullícia dels teus cants,
no se sentirŕ més
el so de les cítares.
14 Et convertiré en una roca pelada,
serŕs un estenedor de xarxes
i no et reconstruiran mai més.
Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit,
jo, el Senyor, Déu sobirŕ." 15 »Aixň fa saber a Tir el Senyor, Déu sobirŕ: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l'estrčpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurŕ dintre teu. 16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s'arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s'asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort. 17 Llavors entonaran aquesta complanta:
»"Com ha acabat,
la ciutat tan celebrada,
habitada per gent
que venia dels mars!
Eren poderosos en el mar,
ella i els qui l'habitaven;
infonien el terror
a tots els qui viuen vora l'aigua.
18 Ara, el dia de la teva caiguda,
els pobles de les costes tremolen,
les illes llunyanes del mar
s'esgarrifen de la teva fi." 19 »Aixň et fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Quan t'hauré convertit en una ciutat en ruďnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceŕ i et cobriran les seves aigües, 20 et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruďnes perpčtues, en companyia dels morts, perquč no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents. 21 Tothom s'esglaiarŕ de la teva sort i deixarŕs d'existir; et buscaran perň no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)