1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
Idolatria constant d'Israel
1 L'any setč de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquč, vingueren alguns dels ancians d'Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu. 2 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 3 --Fill d'home, respon als ancians d'Israel: "Aixň us diu el Senyor, Déu sobirŕ: żHeu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor, Déu sobirŕ, afirmo i juro que no em deixaré consultar per vosaltres." 4 żVols ser el seu jutge, fill d'home, vols ser-ne el jutge? Fes-los cončixer les abominacions dels seus pares. 5 Digues-los: "Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer cončixer a ells en el país d'Egipte. El meu jurament va ser aquest: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 6 Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d'Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplčndid de tots. 7 I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 8 »Perň ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduďen ni abandonŕ els ídols repugnants d'Egipte. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. 9 Perň no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer cončixer a ells fent-los sortir del país d'Egipte davant els estrangers. 10 Els vaig fer sortir d'Egipte i els vaig menar al desert. 11 Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer cončixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. 12 També els vaig donar els meus dies de repňs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, perquč se sŕpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. 13 Perň el poble d'Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repňs. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació allŕ al desert i fer-los desaparčixer. 14 Perň no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 15 -16 I, encara veient aixň, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repňs, perquč els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplčndid de tots. 17 Perň em vaig desdir d'exterminar-los, no els vaig fer desaparčixer al desert. 18 »Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. 19 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en prŕctica. 20 Santifiqueu els meus dies de repňs, perquč siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sŕpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. 21 Perň també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en prŕctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repňs. Llavors vaig pensar d'abocar damunt d'ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. 22 Perň em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 23 També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels paďsos, 24 perquč no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repňs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares. 25 żÉs que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? 26 żSóc jo qui va portar-los a cometre la profanació d'oferir-me en sacrifici els seus primogčnits? żEls vaig horroritzar, perquč així sabessin que jo sóc el Senyor?" 27 »Ara, doncs, fill d'home, parla encara al poble d'Israel i digues-los: "Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. 28 Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; perň pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d'olor agradable i vessaven les seves libacions. 29 Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n'han dit turons sagrats per sempre més." 30 »Per tant, digues al poble d'Israel: "Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituďu amb ídols detestables 31 i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d'Israel? Jo, el Senyor, Déu sobirŕ, afirmo i juro que no em deixaré consultar. 32 »Vosaltres dieu: ‘Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres paďsos que adoren la fusta i la pedra.’ Doncs bé, aixň que us heu ficat al cap no es realitzarŕ mai de la vida. 33 Jo, el Senyor, Déu sobirŕ, afirmo i juro que regnaré sobre vosaltres amb mŕ forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant. 34 »Amb mŕ forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant, us faré sortir d'enmig dels pobles estrangers, us reuniré dels paďsos on esteu dispersats, 35 us conduiré a un desert lluny dels altres pobles i allí tindrem un judici cara a cara; 36 tindré amb vosaltres un judici tal com el vaig tenir amb els vostres pares al desert d'Egipte. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ. 37 Com un pastor us faré passar sota la vara i us faré entrar al compromís de l'aliança. 38 Separaré de vosaltres els rebels que s'han revoltat contra mi; els faré sortir del país on habiten, perň no entraran a la terra d'Israel. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor. 39 »Poble d'Israel, aixň diu el Senyor, Déu sobirŕ: Aneu, si voleu, i adoreu cada un els vostres ídols repugnants. Perň després no m'heu de desobeir més; guardeu-vos de profanar el meu sant nom amb les vostres ofrenes i els vostres ídols repugnants. 40 Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d'Israel, m'adorarŕ tot el poble d'Israel, instal·lat tot ell al país. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ. Allí em complaureu, allí acceptaré l'ofrena de les parts que em són reservades, les vostres primícies i tot allň que em consagreu. 41 Quan us faré sortir d'enmig dels altres pobles i us aplegaré dels paďsos on esteu dispersats, em complauré en vosaltres com un perfum agradable i manifestaré en vosaltres la meva santedat davant les altres nacions. 42 Llavors, quan us faré entrar a la terra d'Israel, al país que vaig jurar als vostres pares, sabreu que jo sóc el Senyor. 43 Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb quč havíeu quedat impurs, sentireu fŕstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comčs. 44 Poble d'Israel, quan us tractaré mirant l'honor del meu nom, i no com mereixerien la vostra mala conducta i les vostres accions perverses, sabreu que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ."Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)