Ezequiel 17 — BCI — Biblija.net

← Anterior Ezequiel 17 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Les dues ŕguiles, el cedre i el cep

¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ² --Fill d'home, proposa un enigma, explica una parŕbola al poble d'Israel. ³ Digues-los:
»"Aixň us fa saber
el Senyor, Déu sobirŕ:
Una gran ŕguila, d'ales amplíssimes,
de plomatge espčs i virolat,
vingué al Líban.
Trencŕ el cimall d'un cedre,
⁴ en va esqueixar el rebrot més alt
i se l'endugué
a un país de mercaders,
el deixŕ
en una ciutat de comerciants.
⁵ Després prengué un sarment
del país d'Israel
i el plantŕ en terra de conreu,
com un plançó de salze
vora un corrent d'aigua;
⁶ volia fer-ne un cep ufanós,
perň de poca alçŕria,
que estengués cap a l'ŕguila
els seus sarments
i mantingués sota d'ella
les seves arrels.
El cep tragué sarments
i estenia el seu ramatge.
⁷ »Hi havia, perň,
una altra gran ŕguila,
d'ales amplíssimes i plomatge espčs.
El cep girŕ cap a ella
els seus sarments
i, amb avidesa, estengué
sota d'ella les arrels,
esperant que el regaria millor.
⁸ żNo en tenia prou d'estar plantat
en terra de conreu
i vora el corrent d'aigua,
per a treure sarments, donar fruit
i arribar a ser un cep esplčndid?"
⁹ »Digues: "Aixň pregunta el Senyor,
Déu sobirŕ:
żAcabarŕ bé, aquest cep?
L'ŕguila primera,
żno li arrencarŕ les arrels?
żNo destruirŕ el seu fruit?
żNo s'assecarŕ tot el seu fullatge?
No caldrŕ un gran esforç
ni molta gent
per a arrencar-lo de soca-rel.
¹⁰ Aquí el teniu ben plantat,
perň no acabarŕ bé.
S'assecarŕ del tot
quan l'envesteixi el vent de llevant.
Allí on ha crescut s'assecarŕ."

Interpretació de l'al·legoria

¹¹ Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹² --Pregunta al poble rebel: "No enteneu quč significa aixň?" Digues-los: "El rei de Babilňnia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se'ls va endur al seu país. ¹³ En comptes d'ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S'endugué, doncs, la gent important del país ¹⁴ perquč fos un reialme feble, incapaç de revoltar-se, i complís fidelment el pacte. ¹⁵ Perň aquell home es va rebel·lar contra el rei de Babilňnia i va enviar els seus ambaixadors a Egipte per obtenir cavalls i molta tropa. żAcabarŕ bé, l'home que ha fet tot aixň? żSe'n sortirŕ, el qui ha violat una aliança? ¹⁶ »Jo, el Senyor, Déu sobirŕ, afirmo i juro que morirŕ a Babilňnia, al país del rei que l'havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d'aliança i ha menyspreat el jurament. ¹⁷ El faraó no el defensarŕ, ni amb un gran exčrcit ni amb molts soldats, quan els babilonis alcin un terraplč i construeixin un mur de setge per matar molta gent. ¹⁸ Ell ha violat el pacte d'aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d'haver donat la seva paraula. No se'n sortirŕ! ¹⁹ »Per tant, aixň diu el Senyor, Déu sobirŕ: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l'aliança. ²⁰ Pararé una trampa davant d'ell i caurŕ en el meu filat. El duré a Babilňnia i allí veuran que tinc raó d'acusar-lo pel perjuri que ha comčs contra mi. ²¹ Les més escollides de totes les seves tropes moriran en el combat, i els supervivents seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat.

Sort final del cedre

²² »Aixň us anuncia el Senyor, Déu sobirŕ:
»També jo trencaré
el cimall del cedre altiu,
n'esqueixaré el rebrot
més alt i tendre
i el plantaré
al cim d'una gran muntanya,
²³ a l'excelsa muntanya d'Israel.
Traurŕ branques ufanoses,
donarŕ fruit
i arribarŕ a ser un cedre majestuós.
S'hi ajocaran ocells de tota mena,
viuran a l'ombra
de les seves branques.
²⁴ Tots els arbres del bosc sabran
que jo sóc el Senyor,
que faig caure els arbres alts
i enalteixo els més petits,
asseco els arbres verds
i faig reverdir els secs.
Jo, el Senyor, sóc el qui ho ha dit
i el qui ho fa."

← Anterior Siguiente →