El rei fa honorar Mardoqueu
1 Aquella nit, el Senyor no va deixar que el rei agafés el son. Va demanar, doncs, al seu preceptor que li portés la crňnica i la hi llegís. 2 En un cert punt van trobar escrit com Mardoqueu havia denunciat al rei que els seus dos eunucs, durant el torn de guŕrdia, conspiraven per assassinar-lo. 3 El rei va preguntar: --Amb quin honor vam distingir o recompensar Mardoqueu? Els seus servidors van respondre: --No li has donat cap honor. 4 Mentre el rei preguntava quč s'havia fet per recompensar a Mardoqueu els serveis prestats, Aman arribava a l'atri del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir: --Qui hi ha a l'atri? 5 Els seus servidors van respondre: --És Aman. El rei el va fer cridar 6 i li preguntŕ: --Quč puc fer per un home que jo vull honorar? Aman va pensar: «A qui voldrŕ honorar el rei, sinó a mi?» 7 Per aixň li va respondre: --A l'home que el rei vol honorar, 8 els servents del rei li haurien de dur un vestit de lli igual al vestit que el rei porta, i un cavall com els que el rei mateix cavalca. 9 Ho haurien de donar tot a un dels amics del rei, un d'alta noblesa, i aquest, després de vestir l'home que el rei vol honorar i de fer-lo muntar al cavall, hauria de proclamar pel carrer major de la ciutat: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!" 10 Llavors el rei va ordenar a Aman: --Molt bé! Fes tot aixň amb Mardoqueu, el jueu que presta els seus serveis aquí a palau. No et descuidis de cap detall! 11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu, el féu muntar a cavall i el passejŕ pel carrer major de la ciutat tot proclamant: «Així es tracta l'home que el rei vol honorar!» 12 Després Mardoqueu se'n tornŕ a palau, mentre Aman se n'anava a casa seva, molest i amb el cap baix. 13 Aman va explicar a Zosara, la seva dona, i als seus amics tot el que li havia passat. Els amics i la dona li van dir: --Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a veure't humiliat, és jueu de llinatge, caurŕs sense remei. No te'n podrŕs pas desfer, perquč el Déu viu és amb ell. 14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs a casa d'Aman urgint-lo a anar al convit que Ester havia preparat.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)