Les setanta setmanes d'anys
1 »L'any primer de Darius, fill de Xerxes, del llinatge dels medes, rei dels caldeus, 2 l'any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l'Escriptura el nombre d'anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d'estar en ruďnes: eren setanta anys. 3 Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregŕries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra. 4 »I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió: »--Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l'aliança i l'amor amb els qui t'estimen i guarden els teus manaments! 5 Hem pecat, hem comčs el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. 6 No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. 7 Tu has estat bondadós, Senyor, perň a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judŕ, els habitants de Jerusalem i tot el poble d'Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els paďsos on tu els vas dispersar perquč t'havien estat infidels. 8 A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquč hem pecat contra tu; 9 en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. 10 Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes. 11 Tot Israel ha violat la teva Llei, se n'ha allunyat, sense fer cas del que li deies. Finalment ens han caigut al damunt les malediccions i les imprecacions escrites en la Llei de Moisčs, el teu servent, perquč havíem pecat contra tu. 12 Has complert les teves amenaces contra nosaltres i contra els nostres governants, que ens han dut les calamitats més grans que es podien imaginar sota el cel: les que hem vist a Jerusalem. 13 Totes aquestes calamitats han caigut damunt nostre, tal com estŕ escrit en la Llei de Moisčs. Perň nosaltres no t'hem apaivagat, Senyor, Déu nostre, convertint-nos de les nostres culpes i tenint present que tu parles amb tota veritat. 14 Tu, Senyor, has vetllat perquč es complissin les teves amenaces i les has fetes caure damunt de nosaltres; perquč tu, Senyor, Déu nostre, has estat bondadós en tot el que has fet, perň nosaltres no t'hem escoltat. 15 »"Senyor, Déu nostre, que has fet sortir amb mŕ forta el teu poble del país d'Egipte i que t'has fet una anomenada que arriba fins als nostres dies: ara nosaltres reconeixem que hem pecat i que som culpables. 16 Per la teva gran bondat, Senyor, calma l'ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els paďsos que ens envolten. 17 Escolta, Déu nostre, la pregŕria del teu servent i les seves súpliques. Fes brillar la claror de la teva mirada sobre el teu santuari devastat, per amor de tu mateix, Senyor. 18 »"Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericňrdia. 19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, estigues atent i actua, no triguis més! Per l'amor de tu mateix, Déu meu, recorda que aquesta ciutat i aquest poble porten el teu nom! 20 »Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d'Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa. 21 Encara pregava, quan Gabriel, l'home que havia vist al començament de la visió, se'm va acostar volant. Era l'hora de l'ofrena del capvespre. 22 Ell em va parlar perquč comprengués. Em digué: »--Daniel, acabo de sortir per fer-t'ho entendre. 23 Quan començaves les teves súpliques, Déu ha donat una resposta, i jo he vingut per anunciar-te-la, perquč tu ets el seu preferit. Estigues atent al que et diré i entendrŕs la visió: 24 »"Han de passar setanta setmanes d'anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarŕ la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serŕ ungit el Sant dels sants. 25 »"Sŕpigues, doncs, i entén-ho: Des de l'instant que ha estat donada l'ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serŕ ungit com a príncep, passaran set setmanes d'anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruďts, perň els temps seran difícils. 26 Passades les seixanta-dues setmanes d'anys, serŕ mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d'un príncep que arribarŕ, destruirŕ la ciutat i el santuari. Ell tindrŕ un final desastrós, perň fins aquell moment hi haurŕ guerra i devastacions. 27 Durant una setmana d'anys concertarŕ amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d'anys abolirŕ sacrificis i oblacions. Sobre l'angle de l'altar hi haurŕ l'abominació devastadora, fins que la ruďna decretada es compleixi en aquell devastador.»Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)