aquest ha vingut en va
i se'n torna enmig de la fosca,
i el seu nom queda oblidat
en la tenebra;
5 no ha vist el sol ni l'ha conegut,
perň ha trobat més repňs
que no pas l'altre. 6 Encara que aquest altre visqués dues vegades mil anys, si no arribava a tastar la felicitat, quč en trauria? A la fi, tothom fa cap al mateix lloc. 7 Si l'home treballa, és per menjar, perň sempre torna a tenir gana. 8 Llavors, quin és l'avantatge del savi sobre l'ignorant? De quč li serveix, al pobre, saber obrir-se camí en la vida? 9 Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desigs: també tot aixň és en va i afany inútil.
La limitació dels humans
10 Ja fa temps que allň que existeix ha rebut un nom. I, a més, tots sabem quč és un home: sabem que no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell. 11 Com més abundants són les paraules de l'home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar? 12 Al capdavall, qui sap quč convé a l'home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquč, qui serŕ capaç d'explicar-li allň que passarŕ després d'ell sota el sol?Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)