Cohèlet 5 — BCI — Biblija.net

← Anterior Cohèlet 5 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

¹ Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presčncia de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. ² Perquč així com l'excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. ³ Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allň que promets, compleix-ho. ⁴ Més val no prometre que no pas prometre i no complir. ⁵ No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l'enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l'obra que portes entre mans. ⁶ On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, perň, sŕpigues reverenciar Déu.

L'abús del poder

⁷ Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n'estranyis, perquč una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior. ⁸ L'avantatge d'un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.

L'engany de la riquesa

⁹ El qui estima el diner
no en té mai prou,
el qui cobeja la riquesa
no en treu profit.
Tot aixň també és en va.
¹⁰ Com més béns té algú,
més gent se n'aprofita,
i l'únic que en treu l'amo
és mirar-s'ho.
¹¹ El treballador dorm bé,
mengi poc o mengi molt;
perň el ric, de massa tip,
no pot dormir. ¹² He vist sota el sol una gran desgrŕcia: la de l'home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. ¹³ Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. ¹⁴ Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se'n tornarŕ, tal com va venir. Del seu treball no n'ha tret res que es pugui emportar. ¹⁵ I aixň és una gran desgrŕcia: que se n'hagi d'anar tal com havia vingut. Quč n'haurŕ tret de treballar en va? ¹⁶ És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l'enuig. ¹⁷ La conclusió d'allň que he vist és aquesta: és bo que l'home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb quč s'afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna. ¹⁸ A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre'n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. ¹⁹ Un home així no pensarŕ gaire en la brevetat de la seva vida, perquč Déu el fa estar atent al goig del seu cor.

← Anterior Siguiente →