La Paraula es difon a Jerusalem. Naixement de l'Església (2,1-8,3)
La vinguda de l'Esperit Sant
1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparčixer unes llengües com de foc, que es distribuďen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se. 5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegŕ i van quedar desconcertats, perquč cadascú els sentia parlar en la seva prňpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien: --żNo són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotŕmia, de Judea i de Capadňcia, del Pont i de l'Ŕsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosčlits, cretencs i ŕrabs, els sentim proclamar en les nostres prňpies llengües les grandeses de Déu. 12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: --Quč vol dir tot aixň? 13 Perň d'altres, rient-se'n, deien: --És que el vi els ha pujat al cap!Discurs de Pere
14 Aleshores Pere es posŕ dret amb els Onze i alçant la veu digué: --Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé aixň i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Aixň que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:17 »Els darrers dies
—és Déu qui ho afirma—
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents
i les meves serventes,
i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis
dalt al cel
isenyals aquíbaix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s'enfosquirŕ
i la lluna es tornarŕ sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.
21 Llavors tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran. 22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjŕ d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Perň Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquč David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n'alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonarŕs la meva vida
enmig dels morts
ni deixarŕs
que el teu Sant es corrompi.
28 M'ensenyarŕs
el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant. 29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Perň ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput. 32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promčs, i ara l'ha donat amb abundŕncia: aixň és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquč David no va pujar pas al cel, perň va dir:
»Oracle del Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
35 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus. 36 »Per tant, que sŕpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituďt Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.
Els primers convertits
37 Quan van sentir aixň, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apňstols: --Germans, quč hem de fer? 38 Pere els va respondre: --Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. 39 Perquč la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarŕ el Senyor Déu nostre. 40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient: --Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada. 41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.Vida de la primera comunitat
42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apňstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregŕries. 43 Per mitjŕ dels apňstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unŕnimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)