David perdona la vida a Saül
1 Des d'allŕ, David va pujar a instal·lar-se als espadats d'Enguedí. 2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d'Enguedí. 3 Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. 4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Perň justament David era al fons de la cova amb els seus homes. 5 Els homes de David li van dir: --Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: "Posaré el teu enemic a les teves mans i podrŕs fer-ne el que vulguis." David es va acostar d'amagat i tallŕ la punta del mantell de Saül. 6 Perň, un cop l'hagué tallada, va sentir remordiments, 7 i va dir als seus homes: --Déu me'n guard de fer cap mal al meu sobirŕ, l'ungit del Senyor! Ell és l'ungit del Senyor. No li faré res. 8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllŕ. 9 També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: --Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternŕ amb el front a terra 10 i li digué: --Per quč fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? 11 Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, perň no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirŕ, perquč és l'ungit del Senyor. 12 Fixa't, pare meu, mira a la meva mŕ la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, perň no t'he matat. Sŕpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t'he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. 13 Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Perň jo no em faré justícia amb les meves prňpies mans. 14 Tal com diu un proverbi dels antics: "Del culpable vindrŕ la paga de sa culpa." No, no em faré justícia amb les meves prňpies mans! 15 Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitŕria! 16 Que el Senyor sigui jutge i sentenciď entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans. 17 Quan David acabŕ de dir aquestes paraules, Saül exclamŕ: --David, fill meu, żés de debň la teva veu? I arrencŕ a plorar. 18 Després va dir a David: --Tu ets l'innocent, i jo el culpable. Tu sempre m'has fet bé, i jo, en canvi, sempre t'he fet mal. 19 Avui m'has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m'havia posat a les teves mans, perň tu no has volgut matar-me. 20 Quan algú té atrapat el seu enemic, żel deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi! 21 Jo sé de cert que tu serŕs rei, i que en tu es consolidarŕ la reialesa d'Israel. 22 Jura'm, doncs, pel Senyor, que no exterminarŕs la meva descendčncia ni esborrarŕs el nom de la meva família. 23 David li ho va jurar. Saül se'n tornŕ a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)