Samuel ungeix rei Saül
1 Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli i el vessŕ sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué: --żNo és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirŕ del seu poble? 2 Avui mateix, així que te n'haurŕs anat del meu costat, trobarŕs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: "Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ŕnsia per vosaltres i pensa quč pot fer pel seu fill." 3 Tu continua endavant fins que arribis a l'alzina de Tabor; allŕ trobarŕs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. L'un portarŕ tres cabrits; un altre, tres pans, i l'altre, un bot de vi. 4 Et saludaran, et donaran dos pans, i tu els acceptarŕs. 5 Després arribarŕs a Guibŕ de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus. Entrant a la població, et trobarŕs amb un grup de profetes que baixen del turó sagrat, precedits d'arpes, timbals, flautes i cítares, i en ple deliri profčtic. 6 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderarŕ també de tu i farŕs com aquells profetes. Des d'aquell moment et convertirŕs en un altre home. 7 Quan s'hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allň que et calgui, perquč Déu serŕ amb tu. 8 Després avança't i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m'hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui quč has de fer. 9 Així que Saül es girŕ per separar-se de Samuel, Déu el va convertir en un altre home. I tots aquells signes es van realitzar aquell mateix dia. 10 Quan arribava a Guibŕ, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L'esperit de Déu es va apoderar d'ell, i es posŕ a delirar com els profetes, entremig d'ells. 11 Tots els qui el coneixien de sempre i el veien ara delirant amb els profetes, es deien l'un a l'altre: --Quč li ha passat, al fill de Quix? żTambé Saül figura entre els profetes? 12 Un home d'aquell lloc va replicar: --I qui és el pare d'aquests profetes? D'aquí ve el proverbi que diu: «żTambé Saül figura entre els profetes?» 13 Quan acabŕ de delirar com els profetes, Saül va arribar a dalt del turó sagrat. 14 Després el seu oncle digué a Saül i al mosso: --On heu anat? Saül respongué: --A buscar les someres. Quan hem vist que no apareixien, hem anat a trobar Samuel. 15 L'oncle li va dir: --Explica'm quč us ha dit Samuel. 16 Saül li va respondre: --Ens ha assegurat que les someres ja havien estat trobades. Perň no li va parlar per res del que Samuel li havia dit a propňsit de la reialesa.Saül és designat rei per la sort
17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispŕ, 18 i digué als israelites: --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: "Sóc jo qui va treure Israel d'Egipte i qui us alliberŕ del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien." 19 Perň avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgrŕcies i perills, i li heu dit: "No, no! Dóna'ns un rei." Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies. 20 Samuel va fer acostar totes les tribus d'Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí. 21 Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar perň no el trobaven. 22 Consultaren novament el Senyor: --żHa vingut aquí algú més? El Senyor va respondre: --Estŕ amagat entre els bagatges. 23 Van córrer a treure'l d'allí i ell es presentŕ enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. 24 Samuel va dir a tot el poble: --żHeu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n'hi ha cap com ell. Llavors tot el poble es posŕ a aclamar-lo dient: --Visca el rei! 25 Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia i els deixŕ escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor. Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se'n tornŕ a casa seva.Institució de la reialesa a Guilgal
26 També Saül se'n tornŕ a casa seva, a Guibŕ, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor. 27 En canvi, uns malcontents deien: --De quč ens podrŕ salvar, aquest? El menyspreaven i no li van oferir cap present. Perň ell va callar.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)