1r Reis 3 — BCI — Biblija.net

← Anterior 1r Reis 3 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Regnat de Salomó (3-11)

Casament amb la filla del faraó

¹ Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d'Egipte. Es casŕ amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem.

Aparició del Senyor a Gabaon

(2Cr 1,2-13)

² El poble continuava encara oferint sacrificis en els turons sagrats, perquč en aquells temps encara no havia estat construďt el temple dedicat al nom del Senyor. ³ Salomó estimava el Senyor i complia les prescripcions del seu pare David, perň oferia sacrificis i cremava ofrenes en els turons sagrats. ⁴ El rei anŕ a oferir sacrificis a Gabaon, que era el turó sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos. ⁵ A Gabaon, el Senyor es va aparčixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir: --Demana'm quč vols que et doni. ⁶ Salomó li va respondre: --Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d'avui. ⁷ Ara, Senyor Déu meu, tu m'has fet rei a mi, servent teu, perquč succeeixi el meu pare David. Perň jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. ⁸ El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. ⁹ Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquč, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important? ¹⁰ Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. ¹¹ Llavors Déu li digué: --Ja que has demanat aixň, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, ¹² faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligčncia, tant, que ni abans ni després ningú no se't podrŕ igualar. ¹³ Perň, a més, et concedeixo allň que no has demanat: tindrŕs riquesa i glňria, i, mentre visquis, cap rei no se't podrŕ comparar. ¹⁴ I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida. ¹⁵ Salomó es va despertar del somni. Se'n tornŕ a Jerusalem, es va presentar davant l'arca de l'aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet.

Judici de Salomó

¹⁶ Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparčixer davant seu. ¹⁷ Una d'elles digué: --Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, ¹⁸ i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. ¹⁹ Una nit, el fill d'aquesta dona va morir, perquč ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. ²⁰ Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. ²¹ Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Perň en fer-se de dia m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut. ²² L'altra dona va replicar: --No! El meu fill és el viu i el teu és el mort. Perň l'altra responia: --No, el teu fill és el mort; el viu és el meu. I discutien així davant el rei. ²³ Llavors el rei va dir: --Aquesta diu: "El meu fill és el viu i el teu és el mort"; i aquesta altra diu: "No, el teu fill és el mort; el viu és el meu." ²⁴ El rei va ordenar: --Porteu-me una espasa. Li van portar l'espasa, ²⁵ i aleshores digué: --Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra. ²⁶ A la mare de l'infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei: --No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu! En canvi, l'altra deia: --Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin! ²⁷ Llavors el rei va sentenciar: --Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare. ²⁸ Tot Israel va saber la sentčncia del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquč veien que posseďa una saviesa divina per a administrar justícia.

← Anterior Siguiente →