1r Reis 18 — BCI — Biblija.net

← Anterior 1r Reis 18 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Elies al Carmel

¹ Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: --Vés, presenta't a Acab, que vull enviar la pluja a la terra. ² Elies es posŕ en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. ³ Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. ⁴ Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n'havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveďt de pa i aigua. ⁵ Acab, doncs, li va dir: --Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals! ⁶ Es van dividir el territori: Acab anŕ sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre. ⁷ Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va recončixer, es prosternŕ amb el front a terra i li digué: --żEts tu Elies, el meu senyor? ⁸ Ell li va respondre: --Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí. ⁹ Obadiahu replicŕ: --Quin pecat he comčs, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d'Acab perquč em mati? ¹⁰ Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: "Aquí no hi és", fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t'han trobat. ¹¹ I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí". ¹² Quan m'hauré separat de tu, l'esperit del Senyor se t'endurŕ qui sap a on: jo hauré transmčs a Acab el teu missatge, perň ell no et trobarŕ i llavors em matarŕ. I aixň que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! ¹³ żQue no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveďa de pa i aigua. ¹⁴ I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí." Em matarŕ! ¹⁵ Perň Elies va insistir: --Per la vida del Senyor de l'univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d'Acab. ¹⁶ Obadiahu anŕ a trobar Acab i el va informar, i Acab anŕ a trobar Elies. ¹⁷ Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: --żEts tu, el qui porta la desgrŕcia a Israel? ¹⁸ Ell li respongué: --Jo no porto la desgrŕcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals. ¹⁹ Perň ara aplega'm tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté. ²⁰ Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. ²¹ Aleshores Elies s'acostŕ a tot el poble i va exclamar: --Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res. ²² Llavors Elies els va dir: --Jo sóc l'únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. ²³ Que ens donin dos vedells: que ells se'n triďn un, el tallin i el posin damunt la llenya, perň sense encendre el foc. Jo prepararé l'altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. ²⁴ Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjŕ del foc, és realment Déu. Tot el poble va respondre: --Hi estem d'acord! ²⁵ Elies va dir als profetes de Baal: --Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, perň no encengueu el foc. ²⁶ Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Perň no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que els havien construďt. ²⁷ Al migdia, Elies es burlava d'ells dient: --Crideu més fort! Baal és déu, perň potser estŕ capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, perň ja es despertarŕ! ²⁸ Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. ²⁹ Passat ja migdia, van entrar en deliri profčtic fins a l'hora de l'ofrena. Perň no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú. ³⁰ Aleshores Elies va dir a tot el poble: --Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l'altar del Senyor que estava enderrocat: ³¹ va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serŕ Israel.» ³² Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l'altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. ³³ Va col·locar la llenya, preparŕ el vedell, el posŕ damunt la llenya ³⁴ i digué: --Ompliu quatre gerres d'aigua i tireu-la sobre la víctima de l'holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: --Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: --Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada. ³⁵ L'aigua regalimava per tot l'altar, i el solc n'anava ple. ³⁶ Quan va ser l'hora de l'ofrena del capvespre, el profeta Elies s'acostŕ i pregŕ així: --Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: que se sŕpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot aixň per ordre teva. ³⁷ Respon-me, Senyor, respon-me, perquč aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu. ³⁸ Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l'aigua del solc. ³⁹ Tot el poble, en veure-ho, es prosternŕ amb el front a terra i clamava: --El Senyor és Déu! El Senyor és Déu! ⁴⁰ Elies els va ordenar: --Agafeu els profetes de Baal! Que no se n'escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar. ⁴¹ Després Elies digué a Acab: --Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal. ⁴² Acab anŕ a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls ⁴³ i digué al seu servent: --Puja i mira en direcció al mar. Ell va pujar, va mirar i digué: --No es veu res. Elies va insistir: --Torna-hi. I així fins a set vegades. ⁴⁴ A la setena, el servent va dir: --Hi ha un núvol petit com el palmell de la mŕ que puja del mar. Aleshores Elies digué: --Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t'atrapi el xŕfec." ⁴⁵ El cel s'anŕ enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xŕfec. Acab va pujar al carruatge i se n'anŕ cap a Jizreel. ⁴⁶ La mŕ del Senyor s'apoderŕ d'Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d'Acab fins a l'entrada de Jizreel.

← Anterior Siguiente →