1r Cròniques 17 — BCI

← Anterior 1r Cròniques 17 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Profecia de Natan

(2Sa 7,1-17)

¹ Quan David s'hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: --Jo visc en un palau de cedre, mentre que l'arca de l'aliança del Senyor estŕ en una tenda de lona. ² Natan va respondre a David: --Vés, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. ³ Perň aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: ⁴ --Vés i digues a David, el meu servent: "Aixň diu el Senyor: No m'has pas de construir tu el casal on he de residir. ⁵ D'ençŕ del dia que vaig fer pujar el poble d'Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. ⁶ A tot arreu on he anat enmig del poble d'Israel, żm'he queixat mai a cap dels jutges a qui manava de conduir el meu poble, que no m'haguessin construďt un palau de cedre?" ⁷ Ara, doncs, digues al meu servent David: "Aixň diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquč fossis sobirŕ d'Israel, el meu poble. ⁸ He estat amb tu en totes les campanyes que has emprčs, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. ⁹ Destinaré un lloc per al meu poble d'Israel i l'hi implantaré perquč hi habiti sense por; no el molestaran més els perversos com havien fet abans, ¹⁰ durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. Jo he sotmčs tots els teus enemics. I ara t'anuncio que sóc jo, el Senyor, qui et farŕ un casal. ¹¹ Quan t'arribarŕ l'hora d'anar-te'n amb els teus pares, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat. ¹² És ell qui em construirŕ un casal, i jo faré que el seu tron es mantingui ferm per sempre. ¹³ Jo li seré pare, i ell serŕ per a mi un fill. No em desdiré del meu amor, com me'n vaig desdir amb el teu predecessor. ¹⁴ L'instituiré per sempre en el meu casal i en el meu reialme: el seu tron es mantindrŕ per sempre." ¹⁵ Aixň és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profčtica.

Pregŕria de David

(2Sa 7,18-29)

¹⁶ Llavors el rei David anŕ a asseure's a la presčncia del Senyor i va dir: --Qui sóc jo, Senyor-Déu, i quč és el meu casal, perquč m'hagis conduďt fins aquí? ¹⁷ I com si aixň et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d'aquest servent teu en temps futurs. Tu m'has mirat com un home d'alta condició, Senyor-Déu! ¹⁸ Quč més podria dir-te encara David que et donés glňria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent! ¹⁹ Senyor, per amor del teu servent, pel teu bon cor, has volgut fer tot aixň tan gran i fer cončixer així totes les teves grans obres. ²⁰ Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. ²¹ I quina altra nació hi ha a la terra com tu, Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se'ls per fer-ne el seu poble! Tu t'has fet una anomenada: has obrat coses grans i prodigioses, expulsant nacions de davant el teu poble que havies rescatat d'Egipte. ²² Del poble d'Israel, tu n'has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t'has fet el seu Déu. ²³ Ara, doncs, Senyor, mantén per sempre aixň que has promčs al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. ²⁴ Quan la gent dirŕ: "El Senyor de l'univers és el Déu d'Israel", reconeixerŕ la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrŕ ferm davant teu, ²⁵ perquč tu, Déu meu, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per aixň jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregŕria. ²⁶ Tu, Senyor, ets realment Déu i has comunicat al teu servent aquesta bona promesa. ²⁷ Digna't beneir ara el casal del teu servent perquč es perpetuď per sempre davant teu. Allň que tu, Senyor, beneeixes, queda beneďt per sempre.

← Anterior Siguiente →