← Previous
Zecaries 14
El regnat de Déu
1 El Senyor fa arribar el dia en quč, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. 2 El Senyor reunirŕ tots els pobles perquč combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serŕ deportada. Perň l'altra meitat no serŕ expulsada de la ciutat. 3 Després el Senyor sortirŕ a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. 4 Aquell dia es plantarŕ dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d'orient. La muntanya s'obrirŕ pel mig i es formarŕ una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularŕ cap al nord i mitja cap al sud. 5 Aquella vall entre muntanyes arribarŕ fins a Assel. Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrčmol en temps d'Ozies, rei de Judŕ. Llavors vindrŕ el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants ŕngels. 6 Des d'aquell dia, ja no hi haurŕ cels serens i cels coberts. 7 En aquell temps, que només el Senyor coneix, serŕ sempre de dia; ja no hi haurŕ dies i nits, perquč el vespre serŕ ple de llum. 8 Aquell dia brollarŕ una font a Jerusalem: la meitat de l'aigua anirŕ cap a orient, al Mar Mort, i l'altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l'estiu com a l'hivern. 9 El Senyor serŕ el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerŕ com a únic Senyor i invocarŕ només el seu nom. 10 Tot el país es transformarŕ en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarŕ enlairada i l'habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l'Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d'Hananel fins als Cups del Rei. 11 Els seus habitants hi viuran segurs; Jerusalem no sofrirŕ mai més l'extermini. 12 El Senyor ferirŕ amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farŕ que se'ls podreixi la carn en vida; els ulls se'ls podriran a les ňrbites, i la llengua, a la boca. 13 Aquell dia, el Senyor els omplirŕ del seu pŕnic, i es faran violčncia els uns als altres, cadascú atacarŕ el seu veí. 14 Els homes de Judŕ lluitaran per Jerusalem i aplegaran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran abundŕncia. 15 I un mal dolent ferirŕ cavalls, mules, camells, ases i la resta del bestiar dels campaments enemics. 16 Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l'univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. 17 I si algun dels pobles de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, el Senyor de l'univers, la pluja no caurŕ sobre el seu territori. 18 I si no hi puja el poble egipci, el Senyor el ferirŕ amb el mal dolent, igual com ferirŕ els altres pobles que no pugen a celebrar la festa dels Tabernacles. 19 Així seran castigats Egipte i tots els altres pobles que no pugin a celebrar aquesta festa. 20 Aquell dia, fins i tot a les esquelles dels cavalls hi haurŕ escrit: «Consagrat al Senyor.» Les olles del temple seran tan sagrades com les calderetes d'aspersió que hi ha davant l'altar dels holocaustos. 21 Totes les olles de Jerusalem i de Judŕ seran consagrades al Senyor de l'univers. Els qui vinguin a oferir sacrificis les faran servir per a coure-hi la carn de les víctimes. I aquell dia no hi haurŕ cap més negociant al temple del Senyor de l'univers.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)