1 Els impius van errats quan es diuen: «Que n'és, de curta i trista, la vida! No hi ha res a fer quan l'home s'acaba. No se sap de ningú que hagi tornat de la mort.2 Hem nascut per atzar i, quan arribi el final, serŕ com si no haguéssim existit. El nostre alč no és més que fum, i el pensament, una espurna del cor que batega.3 Quan l'espurna s'apaga, el nostre cos es torna cendra i l'esperit s'esvaeix com l'aire inconsistent.4 Amb el temps, ningú no recordarŕ el nostre nom, tothom haurŕ oblidat les nostres obres. La vida passa com un núvol, sense deixar rastre; es fon com la boira que un raig de sol esquinça i desfŕ amb la seva escalfor.5 El temps que vivim és el pas d'una ombra; la nostra fi no es pot ajornar. Ja és fixada, i no podem tornar enrere.6 »Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim; fruďm del món amb passió com qui frueix de la joventut!7 No estalviem els vins millors ni els perfums més fins. Collim les flors, ara que és primavera.8 Coronem-nos de roses abans no es marceixin.9 Omplim tots els prats amb les nostres orgies. Escampem arreu els senyals de la nostra disbauxa. Aquest és el nostre destí, és aixň el que ens ha tocat.10 Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l'anciŕ.11 Just, per a nosaltres, ho és qui té la força té la raó. La feblesa no porta enlloc.12 »Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Estŕ contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contrŕries a l'educació que vam rebre.13 Es gloria de cončixer Déu i s'anomena fill del Senyor.14 És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga.15 I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes.16 Ens mira com moneda falsa, s'allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare.17 Vegem si és veritat aixň que diu, comprovem quina serŕ la seva fi.18 Si el just és fill de Déu, Déu es posarŕ a favor d'ell i l'alliberarŕ dels seus adversaris.19 Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serč; comprovem si suporta els mals.20 Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquč, a jutjar pel que diu, Déu intervindrŕ a favor d'ell.»
L'error dels qui menyspreen Déu
21 Així pensen ells, perň van errats; la prňpia malícia els encega.22 No coneixen els designis secrets de Déu; no esperen la recompensa d'una vida santa; menyspreen el premi reservat a una conducta irreprotxable.23 Déu ha creat l'home perquč sigui incorruptible, l'ha fet imatge d'allň que és ell mateix.24 Perň la mort ha entrat al món per la malícia del diable, i els seus partidaris l'han de sofrir.