Crida a la conversió
1 Examineu-vos a fons,gent menyspreable,
2 abans no es compleixi el decret,
abans no passi el dia
i us escampin com la palla,
abans no caigui damunt vostre
l'enuig ardent del Senyor,
abans no caigui damunt vostre
el dia de la seva indignació.
3 Cerqueu el Senyor, vosaltres,
tots els humils del país,
que compliu els seus preceptes.
Cerqueu la bondat,
cerqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia de l'enuig del Senyor.
Amenaces contra tots els pobles (2,4-3,8)
Amenaces contra els pobles de ponent
4 Gaza quedarŕ desolada,i Ascaló, devastada.
En ple dia seran expulsats
els d'Asdod,
i els d'Ecron seran arrencats.
5 Ai de vosaltres, els quereteus,
que viviu a la regió de vora el mar.
El Senyor ha parlat així
contra vosaltres:
«Canaan, país dels filisteus,
jo t'arrasaré, no hi quedarŕ ningú.
6 La regió de vora el mar
serŕ terra de pasturatges,
amb pous per als pastors
i pletes per als ramats.»
7 Els supervivents de Judŕ
ocuparan aquesta regió;
hi portaran els ramats a pasturar,
i al vespre els ajauran
a les cases d'Ascaló.
Perquč el Senyor, el seu Déu,
els serŕ favorable
i renovarŕ la seva vida.
Amenaces contra els pobles de llevant
8 «Jo, el Senyor, he sentitles burles de Moab
i els menyspreus dels ammonites.
S'han burlat del meu poble
i s'han engrandit
a costa del seu territori.
9 Ara, doncs, juro per la meva vida
que Moab i els ammonites
acabaran com Sodoma i Gomorra,
terres de males herbes
d'on es treu la sal,
terres desolades per sempre.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel.
Seran saquejats
pels supervivents del meu poble,
la resta de la meva gent
els posseirŕ.»
10 Així pagaran la seva arrogŕncia,
ja que es burlaven
del poble del Senyor de l'univers
i s'engrandien a costa d'ell.
11 El Senyor es mostrarŕ temible
davant d'ells,
destituirŕ tots els déus
d'aquells paďsos.
Llavors l'adoraran
les nacions més llunyanes,
cada una en la prňpia terra.
Amenaces contra els pobles del sud i del nord
12 «També a vosaltres, els etíops,jo, el Senyor,
us faré morir a la guerra.»
13 El Senyor també aixecarŕ la mŕ
cap al nord
per fer desaparčixer els assiris
i convertirŕ Nínive en una devastació,
en un lloc eixut com el desert.
14 S'hi ajauran els ramats,
tot el bestiar dels seus veďns.
El mussol i l'eriçó faran nit
dalt dels seus capitells,
i se'n sentiran els esgarips
a les finestres.
Des dels llindars es veuran les ruďnes,
perquč l'embigat de cedre
quedarŕ al descobert.
15 Així acabarŕ la ciutat altiva
que vivia confiada
i pensava dintre seu:
Sóc jo sola i ningú més.
Com s'ha convertit en solitud,
en refugi de les bčsties!
Tothom qui hi passi se'n riurŕ,
alçarŕ la mŕ amb aires de mofa.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)