Es faran enrere els enemics

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Ionat élem rehoquim». Poema del recull de David. De quan els filisteus el van agafar a Gat.
2 Compadeix-te de mi, Déu meu,
que els homes m'espien;
no paren de combatre'm tot el dia,
3 m'espien tot el dia els adversaris:
són molts els qui em combaten i em dominen.
4 Quan m'arriba un dia d'angoixa,
jo confio en tu.
5 Celebro les promeses de Déu;
confio en ell, no tinc por de res.
Quč pot fer-me un mortal?
6 El que jo dic, ho falsegen tot el dia,
no pensen més que a fer-me mal;
7 m'espien des d'un racó,
segueixen els meus passos,
busquen el moment per a matar-me.
8 Permetrŕs que s'escapin els culpables?
Déu meu, abat els insolents!
9 Tu portes el compte de la meva vida errant,
en el teu odre reculls les meves llŕgrimes.
żNo ho vas escrivint en el teu llibre?
10 Es faran enrere els enemics
el dia que t'invocaré, Déu meu;
llavors sabré que tu m'afavoreixes.
11 Celebro les promeses de Déu,
lloo el Senyor per les seves promeses;
12 confio en ell, no tinc por de res.
Quč pot fer-me un home?
13 Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de grŕcies:
14 m'has alliberat de la mort,
has guardat el meu peu d'ensopegar,
perquč camini al teu davant, Déu meu,
a la llum de la vida.