La pregŕria dels deixebles
1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: --Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. 2 Ell els digué: --Quan pregueu, digueu:Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dóna'ns cada dia
el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofčs,
i no permetis
que caiguem en la temptació. 5 I els digué encara: --Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", 7 segur que no li respondrŕ de dins estant: "No m'amoďnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." 8 Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinčncia d'aquest l'obligarŕ a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. 9 »I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarŕ; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirŕ, 10 perquč el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarŕ una serp? 12 I si li demana un ou, żli donarŕ potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarŕ l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.
Jesús i Beelzebul
14 Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començŕ a parlar, i la gent n'estava meravellada. 15 Perň alguns digueren: --Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. 16 D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 17 Perň ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: --Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruďna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. 18 Si Satanŕs estŕ dividit i lluita contra si mateix, com podrŕ durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. 19 Perň, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per aixň ells mateixos seran els vostres jutges. 20 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. 21 »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. 22 Perň si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. 23 »Qui no estŕ amb mi, estŕ contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.Retorn de l'esperit maligne
24 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repňs. I com que no en troba, es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." 25 Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. 26 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans.La veritable felicitat
27 Mentre Jesús parlava, una dona alçŕ la veu entre la gent i li digué: --Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! 28 Perň ell va respondre: --Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!El senyal de Jonŕs
29 S'anava reunint encara més gent, i Jesús començŕ a dir: --La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal, perň no els en serŕ donat cap altre que el de Jonŕs. 30 Perquč així com Jonŕs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l'home ho serŕ per a aquesta generació. 31 El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarŕ per condemnar els homes d'aquesta generació, perquč ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. 32 El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquč ells es van convertir quan Jonŕs els predicŕ; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonŕs.El llum del cos
33 »Quan algú encén una llŕntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallŕnties, perquč els qui entren en vegin la claror. 34 El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarŕ il·luminat; perň si és dolent, el teu cos quedarŕ a les fosques. 35 Mira, doncs, que allň que en tu ha de ser llum no sigui foscor. 36 Perquč, si tot el teu cos estŕ il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serŕ tot ell tan resplendent com quan una llŕntia t'il·lumina amb la seva claror.Acusacions contra els fariseus i els mestres de la Llei
37 Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anŕ i es posŕ a taula. 38 El fariseu es va estranyar quan veié que no s'havia rentat ritualment abans de dinar. 39 El Senyor li digué: --Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, perň per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. 40 Insensats! El qui ha fet el defora, żno ha fet també el dedins? 41 Doneu com a almoina allň que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarŕ purificat. 42 »Perň ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, perň deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir aixň, sense passar per alt allň altre. 43 »Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! 44 »Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt! 45 Un mestre de la Llei li digué: --Mestre, amb aixň que dius ens ofens també a nosaltres. 46 Jesús respongué: --Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent cŕrregues insuportables, perň vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! 47 »Ai de vosaltres, que construďu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! 48 Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construďu monuments que els recordin! 49 »Per aixň la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apňstols, i ells en mataran i perseguiran." 50 Perň Déu demanarŕ comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, 51 des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: Déu en demanarŕ comptes a aquesta generació. 52 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi! 53 Quan Jesús va sortir d'allŕ, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, 54 parant-li trampes per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)