V. Gedeó
Israel, a mercč dels madianites
1 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixŕ caure en poder de Madian durant set anys. 2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. 3 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nňmades d'orient, 4 acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d'Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, 5 perquč pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaďen el país i el saquejaven. 6 Per culpa de Madian els israelites van quedar reduďts a una misčria tan gran que van clamar al Senyor. 7 Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, 8 ell els enviŕ un profeta que els va dir: --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo us vaig treure d'Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. 9 Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. 10 Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Perň vosaltres no m'heu obeďt."El Senyor envia Gedeó per salvar Israel
11 L'ŕngel del Senyor va venir a asseure's sota l'alzina d'Ofrŕ, que era propietat de Joaix, del clan d'Abičzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. 12 L'ŕngel del Senyor se li va aparčixer i li digué: --El Senyor és amb tu, guerrer valent. 13 Gedeó respongué: --Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per quč ens passa tot aixň? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: "żNo és cert que el Senyor ens va treure d'Egipte?" El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercč dels madianites. 14 El Senyor es girŕ cap a ell i li va dir: --Vés amb la força que tens i salvarŕs Israel dels madianites. żNo sóc jo qui t'envio? 15 Gedeó respongué: --Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassčs i jo sóc el més jove de la meva família? 16 Llavors el Senyor li digué: --Jo seré amb tu; derrotarŕs els madianites com si es tractés d'un sol home. 17 Perň Gedeó va insistir: --Si gaudeixo del teu favor, dóna'm un senyal que ets tu qui em parla: 18 no et moguis d'aquí fins que torni amb l'ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: --No em mouré fins que tornis. 19 Gedeó se'n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l'ŕngel i li ho va oferir sota l'alzina. 20 L'ŕngel del Senyor li digué: --Pren la carn i els pans, posa'ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, 21 l'ŕngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mŕ, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l'ŕngel del Senyor va desaparčixer. 22 Gedeó comprengué aleshores que era l'ŕngel del Senyor i digué: --Pobre de mi, Senyor, Déu sobirŕ! He vist el teu ŕngel cara a cara! 23 Perň el Senyor li digué: --La pau sigui amb tu. No tinguis por, no morirŕs. 24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posŕ aquest nom: «El Senyor és pau.» L'altar encara avui és a Ofrŕ d'Abičzer.Gedeó destrueix l'altar del déu Baal
25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó: --Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l'altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. 26 Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d'aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica'l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que haurŕs tallat. 27 Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l'ajut de deu servents. Perň va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. 28 L'endemŕ al matí la gent va trobar enderrocat l'altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. 29 I es demanaven els uns als altres: --Qui ha fet una cosa així? Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. 30 Llavors anaren a dir a Joaix: --Dóna'ns el teu fill; ha de morir, perquč ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat. 31 Perň Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant: --żVosaltres heu de pledejar a favor de Baal? żVosaltres l'heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d'ell, morirŕ abans de demŕ al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d'ell mateix, ja que el meu fill li ha destruďt l'altar. 32 Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d'ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l'altar.Gedeó demana a Déu una prova
33 Els madianites, els amalequites i els nňmades d'orient es van mobilitzar, van passar el Jordŕ i acamparen a la plana de Jizreel. 34 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderŕ de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d'Abičzer a seguir-lo. 35 Gedeó enviŕ missatgers per tota la tribu de Manassčs, i tots ells van ser també convocats. També n'enviŕ a les tribus d'Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres. 36 Gedeó digué a Déu: --Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, 37 mira, jo estendré a l'era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit. 38 I així va ser. Gedeó es llevŕ de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. 39 Perň Gedeó encara va dir a Déu: --No t'enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra. 40 Aquella nit, Déu realitzŕ el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, perň la rosada va caure sobre tota la terra.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)