Jutges 1 — BCI — Biblija.net

Jutges 1 Next →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Prňleg (1,1-3,6)

El poble d'Israel ocupa el país de Canaan

¹ Després de la mort de Josuč, els israelites van consultar el Senyor: --Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus? ² El Senyor respongué: --Començarŕ la guerra Judŕ. He posat el país a les seves mans. ³ Llavors els de la tribu de Judŕ van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans: --Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat. Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judŕ. ⁴ Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bčzec. ⁵ Amb ells hi havia el rei Adoní-Bčzec; van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. ⁶ Adoní-Bčzec intentŕ de fugir, perň el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus. ⁷ Llavors Adoní-Bčzec exclamŕ: --Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet. I se l'endugueren a Jerusalem, on va morir. ⁸ Els de la tribu de Judŕ van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc. ⁹ Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nčgueb i a la Xefelŕ. ¹⁰ També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s'anomenava Quiriat-Arbŕ, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai. ¹¹ Des d'allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s'anomenava Quiriat-Séfer. ¹² Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsŕ per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. ¹³ Otniel, fill de Quenaz, el germŕ petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donŕ la seva filla. ¹⁴ El dia que Acsŕ entrava com a esposa a casa d'Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsŕ va començar d'amoďnar Caleb de l'ase estant, i ell li va dir: --Quč vols, ara? ¹⁵ Ella respongué: --Fes-me un favor. Ja que m'has donat unes terres de secŕ, dóna'm també alguna font d'aigua. Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix. ¹⁶ Els quenites, descendents del sogre de Moisčs, havien pujat amb els de la tribu de Judŕ des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judŕ, al Nčgueb d'Arad, i es van instal·lar entre els amalequites. ¹⁷ Els homes de Judŕ i els de Simeó, el seu germŕ, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l'extermini aquesta població i per aixň li donaren el nom d'Hormŕ (que vol dir «extermini»). ¹⁸ Judŕ va conquerir Gaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. ¹⁹ El Senyor era amb Judŕ, i per aixň es va apoderar de la Muntanya, perň no pogué expulsar els habitants de les valls, perquč tenien carros de guerra. ²⁰ Tal com havia dit Moisčs, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d'Anac. ²¹ En canvi, els benjaminites no aconseguiren d'expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per aixň els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d'avui. ²² Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. ²³ Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s'anomenava Luz. ²⁴ Els espies van veure un home que en sortia i li van dir: --Ensenya'ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu. ²⁵ Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, perň van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. ²⁶ Ell va emigrar al país dels hitites, on construí una ciutat que anomenŕ Luz, nom que conserva encara avui. ²⁷ En canvi, la tribu de Manassčs no aconseguí d'apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d'Ibleam ni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. ²⁸ Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, perň no els pogueren fer fora. ²⁹ Tampoc la tribu d'Efraďm no va poder expulsar els cananeus de Gučzer. Per aixň els cananeus van continuar vivint a Gučzer, entre els efraďmites. ³⁰ La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló. ³¹ La tribu d'Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d'Acó, ni els de Sidó, ni els d'Ahlab, ni els d'Aczib, ni els d'Helbŕ, ni els d'Afec, ni els de Rehob. ³² Així, doncs, els de la tribu d'Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquč no pogueren expulsar-los. ³³ Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de Bet-Xčmeix ni els de Betanat. Hagué d'establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, perň els va sotmetre a prestacions forçoses. ³⁴ Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls. ³⁵ Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Perň, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses. ³⁶ La frontera dels amorreus començava a la pujada d'Acrabim i anava des de Sela cap al nord.