1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Contra Ammon
1 Referent als ammonites, aixň diu el Senyor:«Per ventura Israel no té fills
que puguin posseir la terra de Gad?
Com és, doncs, que el déu Milcom
se n'ha apoderat
i el seu poble n'habita les ciutats?
2 Per aixň vénen dies
que faré ressonar el crit de guerra
a Rabŕ dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.
Es tornarŕ un tossal desolat,
i seran incendiats
els pobles del voltant:
llavors Israel prendrŕ possessió
de la seva heretat.
Ho he dit jo, el Senyor.
3 Planyeu-vos, gent d'Heixbon,
perquč Ai ha estat devastada;
crideu, rodalies de Rabŕ,
vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,
aneu errants
per les tanques dels camps,
perquč el déu Milcom serŕ deportat
amb els seus sacerdots i dignataris.
4 Gent rebel,
per quč et glories de les fondalades
i dius que la teva vall és fčrtil?
Tu et refies dels teus tresors
i afirmes: "Qui m'atacarŕ?"
5 Doncs jo faré caure el pŕnic
damunt teu
i t'envoltarŕ pertot arreu:
us dispersareu cadascú pel seu costat
i no hi haurŕ
qui aplegui els esgarriats.
Ho dic jo, el Senyor,
Déu de l'univers.
6 Perň finalment
renovaré la vida dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.»
Contra Edom
7 Referent a Edom, aixň diu el Senyor de l'univers:«Ja no hi ha savis a Teman?
No hi queden consellers?
Han perdut la saviesa?
8 Fugiu, habitants de Dedan,
retireu-vos a viure a les coves!
Jo envio una calamitat
al poble d'Esaú;
ara haurŕ de donar comptes.
9 Us arriben els veremadors,
que no deixaran ni un gotim;
de nit us arriben lladres,
que saquejaran al seu gust.
10 Jo mateix despullo Esaú,
descobreixo els seus cataus:
no es podrŕ pas amagar.
Tot el seu poble és devastat:
els fills, els germans
i els veďns ja no hi són.
11 Abandona els teus orfes:
ja els pujaré jo;
i que les teves viudes confiďn en mi! 12 »Perquč aixň diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l'han beguda. żI tu te n'havies de lliurar? No te'n lliurarŕs pas: ben cert que la beurŕs! 13 Ho juro per mi mateix: Bosrŕ serŕ una ruďna, es convertirŕ en motiu d'estupor, d'oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruďnes perpčtues.»
14 He sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,
sortiu a combatre'l!
15 Jo et faré el més petit dels pobles,
mereixedor del més gran menyspreu.
16 T'has enganyat
creient que et feies témer,
t'has tornat altiu,
perquč vius a les escletxes de la roca,
aferrat al cim dels turons;
perň, ni que hi posis el niu
com l'ŕguila,
d'allŕ i tot et faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.» 17 Edom serŕ motiu d'estupor: tothom qui hi passarŕ, quedarŕ esbalaďt i es riurŕ de la seva desfeta. 18 Serŕ com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurŕ ni s'hi refugiarŕ.
19 «Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordŕ
cap als pasturatges d'Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant
que m'he escollit.
Qui és com jo?
Qui em pot cridar a judici?
Hi ha cap rei
que em pugui plantar cara?
20 Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres contra Edom,
les intencions que porta
contra els habitants de Teman:
els arrossegaran, certament,
com petits del ramat;
ben cert, ho veurŕ amb horror
la seva cleda.
21 Els crits de la seva caiguda
fan tremolar la terra,
des del Mar Roig
senten els seus crits d'auxili.
22 Algú vola com una ŕguila
i estén les ales sobre Bosrŕ.
Aquell dia els valents d'Edom
encongiran el cor
com la dona quan infanta.»
Contra Damasc
23 Referent a Damasc:«Hamat i Arpad estan consternades,
estan inquietes perquč senten
males noves,
com la mar quan s'encrespa
i no es calma.
24 Damasc, acovardida, es gira i fuig,
el pŕnic l'ha atrapada,
li vénen angoixa i dolors
com a la dona quan infanta.
25 Per quč no han evacuat
la ciutat famosa,
que em donava tant de goig? 26 »Per aixň, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. 27 Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirŕ els baluards de Benadad.»
Contra les tribus ŕrabs
28 Referent a Quedar i als reialmes d'Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilňnia, aixň diu el Senyor:«Assalteu Quedar,
devasteu els nňmades d'orient!
29 Preneu-los tendes i ramats,
envelats i tot el bagatge;
endueu-vos els seus camells,
llanceu contra ells aquest crit:
"Terror de tot arreu!"
30 Fugiu, disperseu-vos,
habitants d'Hassor,
aneu a viure en coves!
Ho dic jo, el Senyor.
Nabucodonosor, rei de Babilňnia,
ha pres una decisió contra vosaltres:
ara ve amb males intencions.
31 Ataqueu aquest poble tranquil,
que viu confiat,
sense forrellats ni portes,
allunyat de tothom.
Ho dic jo, el Senyor.
32 Hi haurŕ camells per botí
i grans ramats per saquejar;
dispersaré als quatre vents
aquesta gent de polsos afaitats.
D'arreu on transiten
els faré venir desgrŕcies.
Ho dic jo, el Senyor.
33 Hassor serŕ un cau de xacals,
una desolació perpčtua:
ningú més no hi viurŕ
ni s'hi refugiarŕ.»
Contra Elam
34 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judŕ.35 Aixň diu el Senyor de l'univers:
«Trencaré l'arc d'Elam,
el bo i millor del seu poder.
36 Faré que s'abatin sobre Elam
els quatre vents,
des dels quatre extrems del cel,
i dispersaré els elamites
pels quatre costats de la terra:
no hi haurŕ nació on no arribin.
37 Amb l'amenaça dels enemics,
dels qui busquen de matar-los,
escamparé el pŕnic a Elam.
Els faré caure al damunt
un gran desastre:
l'ardor del meu enuig.
Ho dic jo, el Senyor.
Els enviaré l'espasa,
i els perseguirŕ
fins que els hauré exterminat.
38 Posaré el meu tron a Elam
i en faré desaparčixer
reis i governants.
Ho dic jo, el Senyor.
39 Perň a la fi dels temps
jo renovaré la vida d'Elam.
Ho dic jo, el Senyor.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)