1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Contra Moab
1 Referent a Moab, aixň diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel:«Ai de Nebó,
que ha estat devastada!
Quiriataim
ha estat presa i humiliada,
humiliada i abatuda
la ciutat inexpugnable.
2 S'ha acabat la fama de Moab!
Han maquinat
contra la ciutat d'Heixbon:
"Anem, fem-la desaparčixer
com a nació!"
I tu, Madmén,
acabarŕs silenciosa:
l'espasa no s'apartarŕ
del teu darrere.
3 Se sent el clam d'Horonaim:
quina devastació, quin desastre!
4 Moab ha estat destrossat:
els seus crits se senten fins a Sóar.
5 La pujada de Luhit
fa pujar el sanglot dels plors,
i a la baixada d'Horonaim
se sent el clam dolorós de la desfeta:
6 "Fugiu, salveu la vida,
viviu com els matolls del desert!"
7 Et refiaves dels teus triomfs
i dels teus tresors,
perň també tu serŕs conquerida.
El déu Quemoix serŕ deportat
amb els seus sacerdots i dignataris.
8 El devastador entrarŕ
a totes les ciutats,
no se n'escaparŕ cap ni una:
destruirŕ les valls i saquejarŕ l'altiplŕ,
tal com ha dit el Senyor.
9 Doneu ales a Moab
perquč fugi volant;
les seves ciutats quedaran desolades,
no hi viurŕ ningú.
10 Maleďt qui faci amb desgana
la tasca encomanada pel Senyor!
Maleďt qui privi de sang
la seva espasa!
11 »Moab, des de jove
havia viscut tranquil,
quiet com el vi sobre el solatge:
no el passaven d'una gerra a l'altra,
mai no l'havien deportat.
Conservava el gust com el vi,
no perdia la seva aroma. 12 »Perň ara vénen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor. 13 I Moab s'avergonyirŕ de Quemoix, tal com la gent d'Israel, que confiava en Betel, se'n va avergonyir.
14 »żCom podeu dir:
"Nosaltres som forts,
guerrers avesats a combatre"?
15 Moab serŕ devastat:
l'enemic n'assaltarŕ les ciutats,
i aquells guerrers escollits
baixaran a l'escorxador.
Ho dic jo, el Rei:
"Senyor de l'univers" és el meu nom.
16 S'acosta la desfeta de Moab,
li arriba molt de pressa la ruďna.
17 Planyeu-lo, pobles veďns
i tots els qui el coneixeu!
Digueu: "Com s'ha trencat
aquella vara poderosa,
aquell ceptre gloriós!"
18 Ciutat de Dibon, baixa del teu soli
i asseu-te assedegada;
el devastador de Moab t'ataca
i et destrossa les fortaleses.
19 Població d'Aroer,
munta guŕrdia al camí,
pregunta als fugitius que s'escapen
que t'expliquin quč ha passat.
20 Ells diran:
"Moab ha estat humiliat i abatut!
Clameu i crideu auxili!
Anuncieu per l'Arnon
que Moab ha estat devastat!" 21 »Es compleix la sentčncia del Senyor contra l'altiplŕ: contra les ciutats d'Holon, Jahas i Mefŕat, 22 contra Dibon, Nebó i Betdiblataim, 23 contra Quiriataim, Betgŕmul i Betmeon, 24 contra Queriot, Bosrŕ i totes les altres ciutats de Moab, tant les de lluny com les de prop.
25 »Moab és un toro
amb les banyes tallades,
un home amb els braços trencats.
Ho dic jo, el Senyor. 26 »Embriagueu Moab: que es rebolqui en el seu vňmit i tothom es burli d'ell, perquč presumia contra el Senyor. 27 żNo t'havies burlat d'Israel? żNo en parlaves movent el cap, com qui ha atrapat un lladre?
28 »Habitants de Moab,
abandoneu les ciutats,
aneu a viure a les roques;
feu-vos nius, com els coloms,
a la boca dels avencs.
29 Tots coneixem l'orgull de Moab,
la seva arrogŕncia sense mida:
és superb, insolent i altiu de cor.
30 Conec la seva insolčncia,
és insostenible el que diuen
i el que fan.
Ho dic jo, el Senyor.
31 Ara, doncs, em lamento per Moab,
m'exclamo per tot aquell poble;
tothom gemega
per la gent de Quirheres.
32 Més que per Jazer,
ploro per tu, vinya de Sibmŕ.
Els teus sarments
arribaven al Mar Mort,
arribaven fins al mar de Jazer.
Perň el devastador s'ha llançat
sobre els teus fruits,
sobre la teva verema.
33 S'han allunyat dels fruiterars
i dels camps de Moab
la joia i les festes;
no deixaré entrar vi en els cups,
no trepitjaran el raďm tot cantant,
el seu cant no serŕ
el de trepitjar raďm.
34 Els crits d'Heixbon
arriben fins a Elalé i Jahas;
els de Sóar, fins a Horonaim
i Eglat-Xelixiŕ.
Fins a les aigües de Nimrim
la terra ha quedat desolada! 35 »Faré que s'acabin a Moab els qui pugen als recintes sagrats i hi cremen ofrenes als seus déus. Ho dic jo, el Senyor. 36 »Ara, doncs, per Moab em surt del cor un so planyívol com el d'una flauta, un so planyívol per la gent de Quirheres: han perdut el fruit del seu treball. 37 Tots es rapen els cabells i s'afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol. 38 Dels terrats de les cases i dels carrers de Moab només en surten planys, perquč jo he esmicolat Moab com una gerra que ningú no vol. Ho dic jo, el Senyor. 39 »Com ha estat destrossat! Planyeu-lo! Moab gira l'esquena de vergonya. És la riota i l'horror de tots els qui l'envolten.
40 »Aixň diu el Senyor:
Algú vola com una ŕguila
i estén les ales sobre Moab.
41 Les ciutats són preses,
les places fortes, conquerides:
aquell dia els valents de Moab
encongiran el cor
com la dona quan infanta.
42 Moab deixarŕ de ser un poble,
perquč presumia contra el Senyor.
43 El pŕnic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de Moab.
Ho dic jo, el Senyor.
44 Qui fugi del pŕnic
caurŕ dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s'enredarŕ a les malles del filat.
Tot aixň faré caure sobre Moab
l'any que passaré comptes amb ell.
Ho dic jo, el Senyor.
45 Els fugitius, sense forces,
s'aturaran a recer d'Heixbon,
perň llavors en sortirŕ un foc,
una flama de les files de Sehon
que consumirŕ els polsos de Moab,
el crani del poble tumultuós.
46 Ai de tu, Moab!
Estŕs perdut, poble del déu Quemoix:
s'emporten captius els teus fills
i captives les teves filles.
47 Perň a la fi dels temps
jo renovaré la vida de Moab.
Ho dic jo, el Senyor.»
Fins aquí la sentčncia contra Moab.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)