1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
1 «Israel, si vols tornar,torna cap a mi.
T'ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant
els cultes abominables,
no haurŕs d'anar errant
d'un lloc a un altre.
2 Si, quan jures, ho fas
per la vida del Senyor,
amb veritat,
segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran
i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.
3 »Aixň diu el Senyor
a la gent de Judŕ i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.
4 Circumcideu els vostres cors
per al Senyor,
gent de Judŕ i de Jerusalem;
altrament s'encendrŕ
el foc del meu enuig,
s'abrandarŕ i no l'apagarŕ ningú,
per les maldats que cometeu.»
Alarma a Judŕ
5 «Feu-ho saber per tot Judŕi que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
"Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,
6 alceu l'estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!"
Perquč jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre,
una gran ruďna.
7 Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles
s'ha posat en marxa:
surt dels seus dominis
i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarŕ ningú.
8 Per aixň, vestiu-vos de sac
en senyal de dol,
ploreu i planyeu-vos,
perquč l'enuig ardent del Senyor
no s'aparta de nosaltres.
9 Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirŕ;
els sacerdots quedaran atuďts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.» 10 En sentir aixň vaig exclamar:
«Ah, Senyor, Déu sobirŕ!
Has enganyat del tot
aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa
els travessava les entranyes.»
Atac de l'enemic
11 En aquell temps, el Senyor dirŕa aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira
un vent xardorós,
que s'abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra,
no serveix per a netejar-lo.
12 D'allŕ m'arriba un vent fortíssim.
Ara també jo sentenciaré contra ells.»
13 Mireu, puja com els núvols;
els seus carros són com l'huracŕ,
i els seus cavalls,
més rŕpids que les ŕguiles.
Pobres de nosaltres! Serem devastats!
14 «Jerusalem, renta't el cor de tot mal,
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentarŕs en el teu pit
una absurda confiança?
15 De Dan arriba el crit d'un missatger;
noves d'infortunis,
de les muntanyes d'Efraďm.
16 Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem!
Vénen de terres llunyanes
per assetjar-la,
llancen crits de guerra
contra les ciutats de Judŕ.
17 L'encerclen com qui vigila un camp,
perquč s'havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.
18 La teva conducta i les teves accions
t'han portat tot aixň, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»
Plany per un país devastat
19 Ai, entranyes meves, entranyes meves!Quin mal a les parets del cor!
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridňria del combat.
20 Arriben notícies
de desfetes i més desfetes,
tot el país és devastat!
De cop m'han destruďt les tendes,
en un instant m'han arrasat
els campaments.
21 Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?
22 «El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m'ha comprčs;
són fills insensats,
sense enteniment,
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.»
23 He mirat la terra:
tota ella és caňtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.
24 He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s'estremeixen.
25 He mirat pertot arreu,
i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit.
26 He mirat encara,
i els horts són un desert,
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat
el foc de la seva indignació.
27 Aixň anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarŕ desolat,
perň no el vull destruir del tot.
28 Per aixň la terra portarŕ dol,
i allŕ dalt, el cel s'enfosquirŕ.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me'n penediré ni em faré enrere.»
29 Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S'amaguen a les coves,
se'n van pels boscos,
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.
30 I tu, Jerusalem,
quč farŕs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d'escarlata,
ni que et guarnissis d'or
i et pintessis els ulls,
t'embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida.
31 He sentit un crit de partera,
crits de dolor
com els d'un primer part.
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans:
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat!»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)