← Previous Jeremies 23 Next →

El rei just que vindrŕ

1 «Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. 2 Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. 3 Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els paďsos on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allŕ seran fecundes i es multiplicaran. 4 Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirŕ. No en faltarŕ cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor.
5 »Vénen dies que faré néixer
un rebrot legítim al llinatge de David.
Regnarŕ com a rei assenyat
i defensarŕ en el país
el dret i la justícia.
Ho dic jo, el Senyor.
6 En el seu temps, Judŕ serŕ salvat
i Israel viurŕ segur.
I li donaran aquest nom:
"El Senyor és la nostra salvació."
7 »Vénen dies, diu el Senyor, en quč ja no diran: "Juro per la vida del Senyor, que va treure els israelites del país d'Egipte", 8 sinó: "Juro per la vida del Senyor que ha tret i ha fet tornar la descendčncia del poble d'Israel del país del nord i de tots els paďsos on els havia escampat, perquč habitin en el seu territori." Ho dic jo, el Senyor.»

Contra els falsos profetes (23,9-40)

Un país ple de dolenteria

9 Als profetes.
El cor se'm trenca dins el pit,
tots els meus ossos s'estremeixen.
Estic com embriagat,
com un home ple de vi,
per causa del Senyor
i de les seves santes paraules.
10 El país és ple d'adúlters
i, amb tantes malediccions,
estŕ de dol:
s'han assecat
les pastures de l'estepa.
Ells només corren per fer el mal,
només són valents
per a defensar causes injustes.
11 «Els profetes i els sacerdots
són uns profanadors,
fins en el meu temple
hi trobo dolenteria.
Ho dic jo, el Senyor.
12 Per aixň es tornarŕ relliscós
el seu camí
i, perseguits en la fosca, cauran:
jo els enviaré desastres
l'any que passaré comptes amb ells.
Ho dic jo, el Senyor.»

Uns profetes malvats

13 «En els profetes de Samaria
hi trobava nicieses:
profetitzaven en nom de Baal
i esgarriaven Israel, el meu poble.
14 Perň en els profetes de Jerusalem
hi trobo coses que esgarrifen:
cometen adulteri
i viuen en la mentida,
i encoratgen els malvats
perquč ningú no es converteixi
de la seva dolenteria.
Per a mi tots plegats
són com els de Sodoma,
igual que els habitants de Gomorra.
15 Aixň diu el Senyor de l'univers
contra els profetes:
Els faré mastegar absenta
i els faré beure aigua emmetzinada,
perquč la indignitat
dels profetes de Jerusalem
ha profanat tot el país.»

Uns profetes impostors

16 «Aixň diu el Senyor de l'univers:
No escolteu els profetes
que us prediquen sense fonament,
que propaguen visions imaginŕries
sense que el Senyor els hagi parlat.
17 No paren de dir
als qui em menyspreen:
"Tot anirŕ bé! Ho ha dit el Senyor!"
I els més obstinats diuen:
"No us passarŕ cap desastre!"
18 Com si haguessin assistit
al consell del Senyor!
Com si l'haguessin vist i sentit!
Com si haguessin escoltat
la seva paraula!
19 Perň finalment esclata
la tempesta del Senyor,
el seu enuig es desferma;
s'arremolina un huracŕ,
es retorça sobre el cap dels malvats.
20 L'enuig del Senyor no es farŕ enrere,
fins que haurŕ complert
els seus designis:
a la fi dels temps
els comprendreu del tot.
21 Jo no he enviat aquells profetes,
perň ells corren;
jo no els he parlat,
perň ells profetitzen.
22 Si haguessin assistit al meu consell,
anunciarien al poble la meva paraula:
el farien tornar del mal camí
i de les seves males accions.»

Uns profetes mentiders

23 «żSóc un Déu
que hi veu només de prop?
Sóc un Déu
que hi veu també de lluny!
Ho dic jo, el Senyor.
24 Ja pot buscar l'home amagatalls,
que jo l'hi trobaré.
Ho dic jo, el Senyor.
żNo sabeu que jo omplo
el cel i la terra?
Ho dic jo, el Senyor.
25 »He sentit allň que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: "He tingut un somni! He tingut un somni!" 26 Fins quan? És que aquests profetes pretenen d'anunciar la mentida i dir tan sols allň que els passa pel cap? 27 Amb els somnis que es conten els uns als altres, żes proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l'oblidaren i es fiaren de Baal? 28 El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni! Perň si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment!
»Quč té a veure la palla amb el gra?
Ho dic jo, el Senyor.
29 La meva paraula és com el foc,
com un mall que esmicola la roca.
Ho dic jo, el Senyor.
30 »Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l'un a l'altre. Ho dic jo, el Senyor. 31 Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l'hora d'engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor. 32 Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»

La paraula del Déu viu

33 «Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: "Quin presagi del Senyor ens portes?", digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una cŕrrega, i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor. 34 Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: "Presagi del Senyor", li'n demanaré comptes, a ell i a la seva família. 35 Més aviat heu de dir-vos l'un a l'altre: "Quč ha respost el Senyor? Quč ha dit el Senyor?" 36 Perň no parleu més de "presagi del Senyor", perquč aquesta paraula es convertirŕ en una cŕrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, el Senyor de l'univers, el nostre Déu. 37 »Als profetes, digueu-los: "Quč t'ha respost el Senyor? Quč t'ha dit el Senyor?", 38 perquč, si parleu dels meus presagis, aixň us diu el Senyor: "Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més, 39 estic disposat a prendre-us com si fóssiu una cŕrrega i a llançar-vos lluny de mi, tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares. 40 Caurŕ damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serŕ mai oblidat."»