← Previous Jeremies 16 Next →

La solitud del profeta

1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2 --No et casis ni tinguis aquí cap fill ni cap filla, 3 perquč, referent als fills i filles que naixeran en aquest país, referent a les mares que els infantaran i als pares que els engendraran, aixň us faig saber jo, el Senyor: 4 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarŕ ni els enterrarŕ, seran com fems escampats pels camps, l'espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan dels seus cadŕvers. 5 »Aixň et dic jo, el Senyor: No prenguis part en un ŕpat funerari, no et posis de dol ni et planyis, perquč jo retiro d'aquest poble la meva amistat, el meu amor i la meva misericňrdia. Ho dic jo, el Senyor. 6 Rics i pobres d'aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farŕ incisions ni es raparŕ els cabells; 7 ningú no llescarŕ el pa del condol per consolar els qui ploren un difunt, ni els faran beure la copa del consol pel pare o per la mare. 8 »Tampoc no entris en cap casa on facin un convit, no t'asseguis a menjar i beure amb ells. 9 Aixň anuncia el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia. 10 »I quan anunciarŕs tot aixň a aquest poble, ells et preguntaran: "Per quč el Senyor ha decretat contra nosaltres unes desgrŕcies tan grans? Quines culpes o pecats hem comčs contra el Senyor, el nostre Déu?" 11 Llavors respon-los: "Els vostres pares m'han abandonat: han anat darrere altres déus, els han venerat i els han adorat. M'han abandonat i no han observat la meva Llei. Ho dic jo, el Senyor. 12 Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi. 13 Per aixň us llançaré fora d'aquest país, a un país que no coneixíeu ni vosaltres ni els vostres pares: allŕ podreu donar culte nit i dia als altres déus. El que és jo, no us concediré pas la meva grŕcia."

Promesa de retorn

14 »Tanmateix vénen dies, diu el Senyor, en quč ja no diran: "Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d'Egipte", 15 sinó: "Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país del nord i dels altres paďsos on els havia escampat." Jo els faré tornar a la seva prňpia terra, la que vaig donar als seus pares.

Cŕstig dels culpables

16 »Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. 17 Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s'amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor. 18 Jo els faré pagar el doble de les seves culpes i pecats perquč han profanat el meu país: la carronya repugnant i abominable dels seus ídols ha omplert la meva heretat.

Tothom reconeixerŕ l'únic Déu

19 El Senyor és la meva força
i la meva fortalesa,
el meu refugi en dies de perill.
Nacions d'un cap a l'altre de la terra
vindran a tu i diran:
«Quin engany, els déus heretats
dels nostres pares!
No són res ni valen per a res!»
20 «Pot fabricar-se déus un home?
Perň si no en són, de déus!
21 Per aixň els vull instruir:
aquesta vegada els faré cončixer
la meva força i el meu poder,
i sabran que el meu nom és
"el Senyor".»