1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
El poble, a mercč de l'enemic
1 El Senyor em digué: --Ni que Moisčs i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d'aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se'n vagin. 2 Si et pregunten: "On anirem?", digues-los: "Aixň respon el Senyor:»El qui ha d'anar a la pesta,
hi anirŕ,
el qui ha d'anar a l'espasa,
hi anirŕ,
el qui ha d'anar a la fam,
hi anirŕ,
el qui ha d'anar a l'exili,
hi anirŕ.
3 Els deixaré a mercč
de quatre menes de flagells:
de l'espasa, que els matarŕ;
dels gossos, que s'enduran
els seus cadŕvers;
dels ocellots i dels animals feréstecs,
que els devoraran
i no en deixaran res.
Ho dic jo, el Senyor. 4 »Faré que siguin un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manassčs, fill d'Ezequies, rei de Judŕ, per tot el que ell va fer a Jerusalem.
5 »Qui tindrŕ pietat de tu, Jerusalem?
Qui et planyerŕ?
Qui es desviarŕ del camí
per saber com te trobes?
6 Ets tu qui m'ha abandonat
i s'ha fet enrere;
perň ara, cansat de desdir-me'n,
he aixecat la mŕ contra tu
per destruir-te.
Ho dic jo, el Senyor.
7 Us he ventat amb la pala
en cada ciutat del país.
He extingit el meu poble,
l'he deixat sense fills,
perň ells no han canviat de conducta.
8 Les seves viudes són més nombroses
que els grans de sorra
de la vora de la mar.
Ara envio contra elles
mares de joves guerrers,
gent que les espoliď en ple migdia.
Tot d'una he fet caure
sobre Jerusalem
desordre i confusió.
9 La mare de set fills
defalleix i perd l'alč.
Encara de dia, se li pon el sol:
estŕ coberta
de confusió i d'ignomínia.
I als qui resten, els deixaré encara
a mercč de l'espasa de l'enemic.
Ho dic jo, el Senyor."
Confessions de Jeremies (II)
10 Ai de mi, mare meva!Per quč em vas infantar?
Sóc un home de plets i de querelles
arreu del país.
No he prestat ni manllevat,
perň tothom em maleeix.
11 El Senyor diu: «Et juro que pel teu bé
et deslligaré les cadenes.
Et juro que en temps
de desastres i infortunis
faré que els enemics
et vinguin a trobar.
12 Per ventura el ferro dolç
podria trencar
l'acer trempat o el bronze?
13 Perň a tu, Judŕ,
en paga pels teus pecats,
t'abandonaré al pillatge
per tot el teu territori,
amb els teus tresors i riqueses,
14 i et sotmetré als teus enemics
en un país que no coneixes,
perquč s'ha encčs
el foc del meu enuig
i cremarŕ contra vosaltres.»
15 Senyor, tu ho saps:
recorda't de mi i protegeix-me,
fes-me justícia
contra els qui em persegueixen.
No retinguis el teu enuig:
sŕpigues que per tu suporto ultratges.
16 Quan m'arribava la teva paraula,
jo la devorava:
ella ha estat el goig
i l'alegria del meu cor.
Jo porto el teu nom,
Senyor, Déu de l'univers.
17 No m'he reunit mai amb les colles
que es diverteixen fent festes.
M'has obligat a quedar-me tot sol,
ple del teu enuig fins dalt de tot.
18 Per quč el meu dolor es fa etern
i no se'm vol tancar
la ferida enverinada?
Has estat per a mi una font enganyosa
d'aigües incertes.
19 Aixň m'ha respost el Senyor:
«Si tornes, et deixo tornar;
continuarŕs al meu servei.
I si destries allň que val
del que no té valor,
jo parlaré per la teva boca:
ells acabaran tornant a tu,
i no pas tu a ells.
20 Enfront d'aquest poble, jo faré de tu
una muralla de bronze inexpugnable:
lluitaran contra tu
perň no et venceran.
Jo seré al teu costat
per salvar-te i per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
21 T'alliberaré de les mans dels malvats,
et rescataré
de les urpes dels violents.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)