1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Els camins de la injustícia
1 La mŕ del Senyorno és pas tan dčbil
que no pugui salvar,
ni tan dura la seva oďda
que no pugui sentir-hi.
2 Són les vostres culpes
que han obert un esvoranc
entre vosaltres i el vostre Déu;
els vostres pecats
li tapen la cara
i no us pot sentir.
3 Teniu les mans brutes de sang
i els dits tacats de rapinya;
obriu la boca només per mentir,
a cau d'orella escampeu traďdories.
4 En els tribunals
ningú no reclama amb justícia,
ningú no pledeja amb lleialtat.
Es fien d'acusacions falses,
de proves sense fonament.
Conceben la malícia,
infanten crims.
5 Obren ous de serps verinoses
i teixeixen teranyines:
qui menja aquells ous, mor;
quan els obren, en surt un escurçó.
6 Ningú no es vesteix
amb aquelles teranyines;
són teles que no abriguen gens.
Són gent que actua amb mala intenció,
porten entre mans plans violents.
7 Corren per fer mal i prou,
tenen pressa per vessar sang innocent.
Maquinen projectes criminals,
deixen arreu devastació i ruďnes.
8 No coneixen els camins de la pau,
per allŕ on passen no hi ha justícia.
Avancen per camins tortuosos:
qui els segueix no coneixerŕ la pau.
El poble de Déu reconeix els seus pecats
9 Ara sabemper quč no ens fas justícia,
per quč no arriba a nosaltres
la teva salvació.
Esperŕvem la llum,
i pertot hi ha tenebres;
esperŕvem la claror,
i caminem a les fosques.
10 Avancem a les palpentes com els cecs,
no hi veiem, caminem insegurs.
En ple migdia ensopeguem
com si fos de nit.
Tenim bona salut,
perň ens assemblem als morts.
11 Tots esbrameguem com els óssos
i parrupem com els coloms.
Esperŕvem que ens faries justícia,
perň no la veiem enlloc.
Confiŕvem en la teva salvació,
perň és lluny de nosaltres.
12 Massa sovint hem estat infidels,
i els nostres pecats
ens acusen davant teu.
Estem carregats de faltes,
prou coneixem les nostres culpes:
13 ens rebel·lŕvem i et negŕvem, Senyor,
ens apartŕvem de tu, Déu nostre.
Parlŕvem d'oprimir i de revoltar-nos,
no dúiem al cor res més que enganys.
14 Per aixň et negues a fer-nos justícia,
es manté lluny la teva salvació.
I és que la bona fe ensopega
pels carrers,
i l'honradesa no sap com entrar.
15 No es veu per enlloc la bona fe,
i el qui s'aparta del mal
acaba espoliat.
El Senyor ho ha vist, i li desplau
que el dret sigui trepitjat.
El Senyor allibera Sió
16 Ha vist que ningú no se'n preocupa,s'admira que ningú no el defensi.
Llavors el seu braç
li ha donat la victňria,
l'ha sostingut la seva justícia.
17 S'ha posat la justícia per cuirassa,
i per casc, la salvació.
S'ha vestit amb la túnica del cŕstig,
s'ha embolcallat de zel
com d'un mantell.
18 Qui l'haurŕ feta, la pagarŕ:
la fúria del Senyor escometrŕ
els adversaris,
els seus enemics ho pagaran;
ho pagaran fins i tot
els qui viuen lluny, a les illes.
19 Llavors, de llevant fins a ponent
reconeixeran el nom del Senyor
i la seva glňria;
quan l'enemic arribarŕ com la riuada,
una bufada del Senyor
el farŕ retrocedir.
20 El Senyor vindrŕ
i alliberarŕ Sió
i els rebels del poble de Jacob
que s'hauran convertit.
Ho diu el Senyor. 21 El Senyor diu encara: «Aquesta serŕ la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s'allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d'ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)