1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Egipte, recer il·lusori
1 «Ai de vosaltres, fills rebels!Us ho dic jo, el Senyor.
Feu projectes sense el meu consell
i concerteu aliances que jo no inspiro.
Així acumuleu un pecat
darrere l'altre.
2 Sense haver-m'ho consultat,
baixeu a Egipte
per refugiar-vos
sota el poder del faraó
i trobar un recer
a l'ombra d'aquell país.
3 Perň el poder del faraó
us avergonyirŕ,
el recer que cerqueu
a l'ombra d'Egipte
us deixarŕ en ridícul.
4 Els vostres oficials ja són a Tanis,
els vostres ambaixadors
arriben a Hanés,
5 perň se sentiran decebuts
d'aquell poble inútil:
no els servirŕ de socors ni d'ajut,
sinó de vergonya i de riota.» 6 Presagi sobre els animals que travessen el Nčgueb.
Per una regió hostil i malastruga
de lleons i lleones,
d'escurçons i dracs voladors,
transporten les riqueses i els tresors
a l'esquena dels ases
i sobre el gep dels camells
cap aquell poble inútil:
7 l'ajut dels egipcis serŕ una il·lusió.
Per aixň els anomeno
«Rahab, l'estaquirot».
8 El Senyor em va manar:
«Vés i escriu públicament aixň
en una tauleta,
i grava'n una cňpia
en un rotlle de coure;
que es conservi per al dia de demŕ,
i més enllŕ, per sempre.»
El poble rebel
9 Aquest poble és rebel,són uns fills caragirats,
que no volen escoltar
l'ensenyament del Senyor.
10 Diuen als vidents:
«No tingueu més visions»,
i als profetes:
«Guardeu-vos les veritats,
expliqueu-nos coses plaents,
profetitzeu fantasies,
11 abandoneu el camí dret,
desvieu-vos de la bona ruta
i traieu-nos del davant
el Déu sant d'Israel.»
12 Ara, doncs, aixň us fa saber
el Déu sant d'Israel:
«Ja que refuseu aixň que dic,
ja que confieu
en el poder de l'opressió
i us refieu de les intrigues,
13 aquesta falta serŕ per a vosaltres
com l'esquerda que baixa
en un pany de muralla:
es va obrint,
i tot d'una el mur s'esfondra.
14 Serŕ com una gerra esmicolada,
trencada sense remei:
no n'aprofitareu cap bocí
per a recollir brases del foc
o per a treure aigua de la pica.»
15 Aixň us fa saber
el Senyor, Déu sobirŕ,
el Sant d'Israel:
«Us salvareu si us convertiu
i deixeu d'inquietar-vos.
Trobareu la força
en la calma i en la confiança.
Perň aixň, vosaltres no ho voleu,
16 sinó que dieu:
"De cap manera! Fugirem a cavall!"
Doncs ja ho crec que fugireu!
Dieu encara: "Galoparem rabents."
També galoparan
els vostres perseguidors!
17 Davant un home, en fugiran mil,
fugireu davant l'amenaça
de cinc homes;
i si en quedava algun,
serŕ com un pal
a la punta d'una muntanya
o un estendard
plantat dalt d'un turó.»
Déu es compadirŕ del seu poble
18 Perň el Senyor espera,perquč vol compadir-se de vosaltres;
s'alçarŕ i es mostrarŕ misericordiós,
ja que ell és el Déu just.
Feliços els qui esperen en ell!
19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no plorarŕs mai més.
El Senyor es compadirŕ de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrŕ.
20 El Senyor us donarŕ a mans plenes
el pa i l'aigua que necessitŕveu;
el qui t'instrueix ja no s'amagarŕ,
el veurŕs amb els teus propis ulls.
21 Quan haurŕs d'anar
a dreta o a esquerra,
sentirŕs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22 Tindrŕs per metall impur
la plata que recobria els teus ídols,
l'or que adornava les teves estŕtues.
Els llençarŕs com a cosa immunda
tot dient: «Fora d'aquí!»
23 El Senyor donarŕ la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serŕ bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarŕ en prats immensos.
24 Els bous i els ases
que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
25 El dia de la gran mortaldat,
quan s'esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurŕ recs amb aigua abundant.
26 El dia que el Senyor
embenarŕ les ferides del seu poble
i el guarirŕ dels cops rebuts,
la lluna brillarŕ com el sol,
i el sol serŕ set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d'una setmana.
El Senyor castigarŕ els assiris
27 El Senyor en persona ve de lluny:és ardent el seu respir,
treu el fum a glopades,
els seus llavis esclaten de fúria,
la seva llengua és un foc devorador,
28 el seu bufec és un torrent desbordat
que cobreix fins al coll.
Passarŕ els pobles
per un sedŕs foradat,
els tibarŕ la brida
i els farŕ desbocar.
29 Mentrestant, vosaltres cantareu
com en les vetlles de les grans festes;
estareu contents
com qui s'encamina, al so de la flauta,
cap a la muntanya del Senyor,
Roca d'Israel.
30 El Senyor farŕ sentir
la seva veu majestuosa,
i mostrarŕ com descarrega
el seu braç
amb tota la violčncia
i amb flames devoradores,
amb un temporal d'aigua
i una gran pedregada.
31 Quan sentiran el crit del Senyor,
els assiris s'esborronaran.
Ell els escometrŕ a bastonades,
32 i cada vegada que els colpegi
l'acompanyaran tamborins i arpes.
El Senyor combatrŕ contra ells
amb batalles violentes.
33 Fa temps que la foguera ja és a punt,
també per al rei.
És ampla i fonda,
amb molta llenya,
a punt per a cremar:
una bufada del Senyor,
com un torrent de sofre,
hi calarŕ foc.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)